Al pati del col·legi. Ves a posar pau. Al veïns del 2A. Ves a posar pau. A l’habitació dels nens. Ves a posar pau. A la reunió de comunitat de veïns. Ves a posar pau. Al semàfor de la cantonada. Ves a posar pau. A la cua de la peixateria. Ves a posar pau. Al ple de l’ajuntament. Ves a posar pau. A l’assemblea del partit. Ves a posar pau. A la reunió de catequistes de la parròquia. Ves a posar pau. Al Parlament. Ves a posar pau…
La lletania seria interminable. Hi ha tants llocs on cal anar a posar pau! Dins el nostre cor. Ves a posar pau. Possiblement sigui el primer lloc on posar-hi pau. Del nostre cor, fins als grans conflictes bèl·lics que flagel·len el planeta. Així ho han fet moltes persones al llarg de la història. Algunes d’elles, especialment destacades, han estat guardonades amb premis i distincions. Aquesta setmana tindrà lloc a Barcelona la 15a Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau. Una trobada de personalitats d’allò més diverses, per la seva procedència cultural i d’acció pública, però amb un denominador comú: haver fet de la lluita per la pau, el principal motiu de les seves vides.
I a la cuina de casa? Ves a posar pau. També a la cuina de casa més d’una vegada hi cal una mica de pau, però fins i tot des de la cuina de casa, tot rentant els plats, es pot fer alguna contribució a la pau. La majoria de nosaltres no tenim accés als grans fòrums mundials on es debaten qüestions de primera magnitud per a la consecució d’un major grau de pau al món, com sí hi han pogut influir els premis Nobel presents aquests dies a Barcelona. La nostra contribució a la pau potser se’ns presenta més modesta, però no és menys important. Si vivim amb intensitat la vida, ens adonarem més d’hora que tard, que tots i cadascú de nosaltres, estem sotmesos al mateix repte que té la humanitat: transitar per camins de fraternitat i de pau, enmig d’una extraordinària diversitat.
El món i cadascú a nivell personal, s’hi juga la felicitat en la resolució d’aquest repte. Hem de conviure persones i pobles amb un grau de diversitat molt ampli, tan ampli que pot arribar a la confrontació. Admetre aquesta pluralitat en la seva profunditat, és quelcom que puc practicar, possiblement també des de la cuina de casa. Una cultura no és només una qüestió folklòrica. Cada cultura és un món. Una manera diferent d’entendre la vida. Hi ha un substrat cultural profund que determina les categories amb què una persona interpreta els fets, la història, la societat, la vida mateixa, la mort, la veritat, la bellesa…. Ens podem trobar davant la impossibilitat d’entendre l’altre, però sempre tenim la possibilitat d’estimar-lo. I, estimant-lo el coneixerem i ampliarem el nostre camp de consciència de la seva diversitat. El coneixement de l’altre és fonamental. Però el coneixement sense amor és només càlcul i l’amor sense coneixement resta sentimentalisme, com afirmava Raimon Panikkar. No es pot conèixer sense estimar, ni es pot estimar sense conèixer.
La trobada intercultural amb l’altre, aquella trobada que suposa una fecundació mútua, és una trobada que interpel·la la nostra manera de viure, la nostra visió de la realitat i la nostra manera de pensar. Per això no és només un lleu exercici de tolerància. Es tracta d’una experiència espiritual profunda. Deia André Malraux que “el segle XXI serà espiritual o no serà”. Aquesta filosofia intercultural que implica una actitud d’obertura a cultures diferents a les pròpies, requereix posar en joc la dimensió espiritual de la persona. Eradicar-la de l’educació i de la vida privada i pública, és un greu error de la nostra societat. Sense recuperar l’espiritualitat, serà impossible assolir un món de pau i fraternitat. En aquest món ple d’exclusions que – com va dir el Papa Francesc a Santa Marta el passat 5 de novembre – són a la rel de totes les guerres, la pau ho té molt difícil. Sense la pau la felicitat muda de galàxia i s’allunya dels cors de les persones. Els lectors de Ciutat Nova es barallen. Ves a posar pau.
Francesc Brunés (novembre 2015), @fbrunes
Més informació sobre la cimera de la 15a Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau:
Web municipal Barcelona.cat
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.
La crida que repeteix aquesta lletania, “ves a posar pau” m’interpel·la potentment…
Em sento cridada encara més fortament a ser constructora de pau…
Aquests atemptats provoquen terror, veritablement, però també un eco, un ressò, que esdevé cridòria i expressió d’un desig més profund: PAU!
Es molt maco el tema de la Pau!!! I molt necessaria!!! Miraré de posar pau i amor allà ón passi, començant per dins de casa mateix, i en el cor. Penso que si tenim pau i amor ho comuniquem als altres, ho palpen.
Moltes gràcies pel tema!!!