Qualsevol estudiant de comptabilitat elemental sap que a l’acabament de l’exercici econòmic, cal preparar els comptes anuals; especialment el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Però no és pas d’economia, ni de comptabilitat que voldria parlar. En canvi, sí ho voldria fer de pèrdues i guanys. És així com encaro aquest final d’any, tot esperant el proper 2015 que porugament ja comença a treure el nas a l’horitzó.
PÈRDUES
De fet, l’any que s’acaba el veig en clau de pèrdues. Insisteixo que no pretenc posar l’èmfasi en l’aspecte econòmic, ja que en aquest àmbit, l’any que s’acaba penso que ha sigut com aquell tram del camí més o menys planer, que ens permet una certa calma, tot i amagar la incertesa de si vindran noves pujades o ens tocarà baixar sobtadament. Les pèrdues en aquest 2014, ben segur que han estat múltiples i variades sigui en el terreny personal que col·lectiu. Tots experimentem la pèrdues de persones estimades, la pèrdua d’oportunitats. Tanmateix col·lectivament sentim buits i mancances que voldríem omplir i a vegades, fins i tot perdem la paciència. Però des del meu punt de vista n’hi ha una de pèrdua que supera totes les altres: la pèrdua de confiança.
En aquests dotze mesos he anat veient al meu entorn, com es perdia la confiança en un munt de coses. Òbviament no tothom ho viu de la mateixa manera ni es pot generalitzar, però crec que majoritàriament ha estat així. Hem perdut la confiança en el sistema polític i en uns polítics que semblen més preocupats en defensar interessos partidistes que en fer front a les problemàtiques socials que dia rere dia obren ferides en la nostra societat. S’ha perdut la confiança en un sistema judicial poc independent i que ha generat decisions de difícil comprensió per a una bona part de la ciutadania. A Catalunya, una bona part de la població ha acabat de perdre la confiança en el govern espanyol i en les possibilitats que, un hipotètic acord per a resoldre el contenciós territorial, sigui respectat des de la capital de l’estat. S’ha perdut la confiança en persones que, en lloc de ser referents morals per a la societat, han esdevingut sospitosos d’accions poc ètiques, quan no il·legals. Per a molts, s’ha perdut també la confiança en una Constitució nascuda per a ser marc de convivència entre diferents i que ara, segrestada per una ideologia, esdevé eina de conflicte, confrontació i imposició. Han estat massa pèrdues per a 365 dies. Tantes que a vegades fins i tot hem perdut la confiança dels uns amb els altres.
GUANYS
Tanta pèrdua de confiança penso que ens ha permès davallar fins allà on hi podem trobar les eines del futur. Tocar el moll de l’os, a vegades fa mal, però permet encarar millor el veritable nucli del problema. Per això, sense adonar-nos-en, tanta pèrdua crec que ens permet entrellucar un esdevenidor diferent. És aquest un extraordinari guany de cara als propers mesos: l’esperança. La pèrdua de tantes referències ens ha fet també experimentar la confiança en nosaltres mateixos. Encara enmig de força boira, entreveiem que els messies ja no serveixen i comencem a explorar els lideratges col·lectius. Societat civil, regeneració política i transparència es donen tímidament la mà, per anar cercant soluciones que no són ni teves ni meves, sinó de tots. Respostes de tots i per a tots. Un món cada dia més interdependent no permet continuar ser governat amb el predomini d’uns sobre els altres, sinó amb l’aportació de tothom. Per això, sorgeixen veus aquí i allà, de persones i pobles d’allò més diversos, que cal tenir en consideració. Poc a poc, s’instal·la el convenciment que cal reduir les desigualtats immorals que, a mesura que s’agreugen, provoquen nous perills globals.
La participació s’està desvetllant com un potent signe dels temps. Una participació empesa també per les possibilitats de les noves tecnologies. Una participació que apunta a un nou model de convivència de diversitats, que ens ha de permetre avançar en un desenvolupament integral de la persona i de totes les persones i pobles. Una convivència que, per la seva pròpia dinàmica de profunda interrelació, menarà cap a un món més fratern, més humà, més unit. La meva confiança, en aquest acabament d’any, és que 2015 pot suposar un fort impuls en aquest camí que hem de recórrer tots junts, sense que ningú es quedi enrere, on tots ens acompanyem els uns als altres, per anar assolint nous horitzons compartits.
Acerca del autor
Colaborador habitual de Ciutat Nova y también... profesor de economía (jubilado), gerundense de adopción de espíritu universal, defensor de causas más o menos perdidas. Pensador por afición. Lector recalcitrante. Escritor vital. Comunicador.