zobel1Des que Donald Trump va guanyar les eleccions no fa massa setmanes, una paraula s’ha posat de moda: post-veritat. Ho ha fet fins el punt que, els que hi entenen més que jo, diuen que esdevindrà la paraula de l’any. Sembla com si la sorpresa de la victòria de Trump, que va deixar una majoria estorada i fora de joc, hagués també posat al descobert una nova –o no tan nova– realitat. Vivim en l’època ‘post-truth’ (post-veritat), diuen. Caldrà doncs, una vegada més, posar-se al dia per mirar d’esbrinar en quin món sembla que habitem. Si un espigola d’aquí i d’allà, la sensació és que –hores d’ara– qui hi entén més, encara dubte. Vull dir que, entre tots estem mirant d’esbrinar què s’amaga rere la parauleta tan en boga.

En general, es parla de post-veritat quan els fets objectius que viu una societat determinada, influeixen menys a les persones que les pròpies emocions i creences personals. De fet, la victòria de Donald Trump ha subratllat que, malgrat la flagrant evidència dels fets objectius viscuts al llarg de la campanya electoral, determinats sentiments van passar-hi per sobre atorgant-li uns resultats que, a molts, ens semblaven impensables poques hores abans del tancament dels col·legis electorals. Però, més enllà d’aquest fet concret que potser ha servit de detonador, em pregunto: ha vingut ara això de la post-veritat? O, ja fa temps que hi vivim, sense saber-ho?

Per començar, la veritat, en aquesta societat líquida per on naveguem, ha quedat substituïda per les veritats. No vivim sota l’empara d’una veritat absoluta que, de la mà de les religions, l’antigor ens proporcionava.  Ara, més aviat partim de veritats parcials, amb les què –amb més desencert que altra cosa– cerquem de construir altres veritats més àmplies que ens proporcionin un xic de seguretat. En aquest sentit, potser ja fa força temps que vivim desemparats d’una veritat que ens orienti i, més enllà d’això, ens sentim caçadors individuals i lliures, de papallones que se’ns esmunyen de les mans. I així, de neguit en neguit, ens convé creure en una mentida imaginària que amoroseixi les realitats objectives que no volem veure. Aquelles per les què ens estimem més passar de llarg, mentre ens aferrem a falses promeses, cants de sirena i salvadors inexistents.

Acabem de celebrar el dia dels Drets Humans. Un any més, i en van 68 des de la declaració de les Nacions Unides el 1948. Aquesta podria ser la veritat més compartida i en canvi… queda tant per fer. Milers i milers de refugiats, truquen als murs closos d’una Europa insensible que fa aigües. Fugen de les guerres, la fam i la misèria. Tampoc ara, com fa més de 2000 anys, no hi ha lloc a les posades del benestant món occidental. Aquesta és una realitat objectiva que les pantalles distorsionen fins a fer-nos creure que algú, algun dia ho solucionarà. I d’aquestes en trobem a dojo: explotació infantil, maltracte a les dones, esclaves i esclaus sexuals, marginació als carrers, pobresa energètica, malnutrició infantil, terrorisme, violència gratuïta… Millor que no continuem. Totes realitats ben objectives que obviem. Ens estimem més viure en l’era de la post-veritat, on la resposta continua sent: Que potser sóc jo el guardià del meu germà?”  (Gn 4, 1-16). Les nostres emocions anestesiades, les nostres creences esbiaixades ens menen pel viarany de la mentida que assegura que el responsable és sempre un altre.

Ens trobem en temps d’Advent, d’espera. Per als creients això significa la joiosa espera del Messies, Jesús, el Fill de Déu. Però, per a tothom pot significar un temps d’espera. Només caldria desempallegar-se de la presó del consum i la fanfàrria, per deixar-nos transformar, interpel·lar fins al moll de l’ós per aquesta realitat objectiva que ens fereix els ulls a cada moment. Cal ser molt valent per canviar des de dins, però si creiem que hi ha una veritat àmpliament compartida, la Declaració Universal dels Drets Humans, per la que val la pena lluitar, el canvi és possible. Tan de bo en aquesta època nadalenca el somni dels pastors anés més enllà de la post-veritat, per apropar-nos a la construcció col·lectiva d’aquelles veritats que han de permetre fer front a les realitats objectives que ens colpegen. Veritat de la bona!

Francesc Brunés @fbrunes

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra