Com podem reduir la nostra petjada en el planeta?
Ciutat Nova fa referència aquest estiu, en diverses ocasions, a la nostra petjada en el planeta. De la mateixa manera que quan caminem deixem la petjada dels nostres peus sobre la terra, el nostre estil de vida genera un impacte en l’ambient que és variable, en funció dels nostres hàbits alimentaris i, en general, de consum, de la nostra mobilitat, dels recursos i energia que utilitzem i dels residus que generem.
Globalment considerada, la petjada humana ja supera la capacitat de la Terra i només és possible a costa de l’alarmant deteriorament del planeta i de la desigual contribució de les societats humanes, estretament lligada a un sistema dominant que, a més d’ambientalment i econòmicament insostenible, és profundament injust.
La petjada ecològica d’Europa es produeix majoritàriament fora del seu territori… És evident, per tant, que la responsabilitat ambiental és diferenciada i que el nostre compromís, com a persones i com a societat desenvolupada, ha de ser més gran, a tots els nivells, que el de les societats en desenvolupament, que, sovint, han desenvolupat cultures molt més sostenibles i resilients que la nostra occidental.
En l’exercici del nostre compromís socioambiental per reduir la nostra petjada, resultarà molt útil aturar-nos a pensar amb calma les 10 preguntes incòmodes per valorar la nostra coherència que ens proposa a Ciutat Nova en Josep Maria Mallarach. Per alguns pot ser també d’utilitat revitalitzar hàbits de consum dels nostres avis, del medi rural fins fa poques dècades, quan les deixalles eren mínimes i la reutilització era la norma. Ahir pensava –perdoni el lector aquesta golafreria càrnia– en aquesta carn d’olla sofregida i amb aquests canelons amb les restes del dia anterior… Boníssim!
El nostre consum no és neutre, en certa manera ens defineix personalment i com a societat. Decidim què, on o a quines empreses comprem productes i contractem serveis; tothom pot avançar envers un consum més ètic, que sigui ambientalment responsable i socialment solidari. Les opcions existeixen – productes sostenibles i de temporada, comerç de proximitat, empreses subministradores d’energia renovable…- i augmentaran en funció de la nostra major demanda, ja que les nostres necessitats i les nostres preferències dirigeixen l’oferta.
Ho sabem: per a la necessària revisió del nostre estil de vida, les claus estan en l’austeritat i la sobrietat. Només cal pensar en una de les propostes que ens fa El dau de la Terra: “només allò que es necessita”; a la pàgina web d’aquesta iniciativa trobarem, a més, idees i propostes. També resulta molt útil la senzilla aplicació de la Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS), que permet estimar el CO2 no emès quan reutilitzem. A més d’aquests dos recursos que presenta Ciutat Nova en el seu número d’estiu, n’hi ha molts més de disponibles actualment, que ens permeten de calcular l’impacte del nostre estil de vida i actuar un canvi cap a un consum responsable.
L’indicador de sostenibilitat del nostre estil de vida més difós, és el concepte de petjada ecològica, ideat als anys noranta per calcular de manera senzilla el consum de recursos, expressant-lo en forma de la superfície terrestre ecològicament productiva necessària per fer-lo possible.
En la seva expressió més rigorosa contempla el cicle vital complet dels productes, des de la seva producció, al seu transport i distribució, el seu consum i els residus generats. Mathis Wackernagel i William E. Rees, de la Universitat de British Columbia (Canadà), es van basar per fer-ho, en el concepte de Biocapacitat, que pot ser aplicat a escala personal, de família, de col·lectivitat o a qualsevol altra escala.
El càlcul de la petjada ecològica, tot i que sempre és una aproximació útil, pot fer-se a diferents nivells de precisió, per la qual cosa, els recursos disponibles per fer-ho són de complexitat variable. La recomanació és començar per càlculs senzills, més globals, del nostre consum personal en matèria d’habitatge, menjar i transport, que són els responsables del voltant del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Posteriorment, podrem anar a eines de càlcul més rigoroses però, per això, caldrà utilitzar factures, especificacions tècniques de determinats aparells… Un càlcul precís ens permetrà afinar en les nostres opcions de consum, per exemple, en el moment de la compra d’un cotxe, l’elecció entre productes alternatius per a una mateixa necessitat, la definició d’una dieta alimentària, etc.
Com a primera aproximació recomano la calculadora de la la Global Footprint Network, organització independent sense ànim de lucre dirigida per M. Wackernagel, que ens farà preguntes senzilles sobre alimentació, habitatge i mobilitat, sempre amb opcions per afinar més el càlcul.
Una segona aproximació, una mica més complerta, però també amb requeriments d’informació de fàcil resposta, és la calculadora de la Fundación Vida Sostenible. En fer l’estimació, inclou preguntes sobre consum d’energia i aigua, mobilitat, alimentació i reciclatge. La pàgina web d’aquesta Fundació, inclou altres interessants recursos, com el projecte Comida crítica, orientat a aspectes relacionats amb l’alimentació i que, sovint no hi prestem atenció, com les relacions amb l’ambient o la justícia social.
Una mica més complerta, i també de la Fundación Vida Sostenible, en col·laboració amb la Diputació Foral de Bizkaia i Global Action Plan, és una interessant eina que permet de calcular separadament la petjada en relació a quatre elements rellevants: ús d’energia a la llar, consum d’aigua, transport i generació de residus.
Finalment, per a un càlcul més precís o, com assenyalava abans, per indagar en comparacions entre opcions de consum, recomano molt la visita a l’Observatorio de la Huella de Carbono, iniciativa recent de la Cátedra de Ética Ambiental de la Universidad de Alcalá. Juntament a una documentació tècnica excel·lent i des del rigor científic, aquest Observatori, no només disposa d’una calculadora de petjada molt complerta i detallada, en aquest cas expressada en termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que inclou altres recursos de gran utilitat com els que hi ha al menú “Alternativas”, i que fan referència a l’impacte de diferents opcions de consum relacionats amb el menjar, el transport, la roba, la higiene, la tecnologia i les mascotes. Val la pena dedicar-li un temps, hi haurà moltes coses que ens sorprendran i aprendrem molt sobre com reduir la petjada.
Sí, tant de bo tots trobem l’ocasió per dedicar una estona a aquest tipus de recursos, a calcular la nostra petjada – per reduir-la – i a familiaritzar-nos amb les possibilitats que ens ofereixen per avançar cap a un estil de vida més sostenible. I, per concloure, recordar que, tal com ens diuen Lucas Cerviño i Jordi Rodríguez aquest estiu a Ciutat Nova, revisar la nostra petjada ecològica pot esdevenir una experiència espiritual si ho fem com expressió d’una “purificació recíproca i d’enriquiment mutu per promoure la consciència d’un origen comú, una pertinença mútua i un futur compartit”, una cultura de la “cura” que sorgeix del conreu de la interioritat i que, al mateix temps, s’obre a relacions sostenibles amb la natura i amb les generacions actuals i futures.
Imatge cortesia de Marija Aaric – Unsplash
Sobre l´autor
Geògraf acadèmic, vivencial i compromès, sempre obert a la sorpresa, indagant en les relacions entre societat i natura.
Juan es muy interesante tu artículo. Es necesario que todos tomemos una conciencia ecológica para cuidar y preservar nuestro planeta para las futuras generaciones. Y poner en práctica actitudes sostenibles para que la tierra en su conjunto todo no se siga deteriorando más. Es incluso ésta una acción espiritual de amor concreto. De vivir solo con lo necesario, como hacen las plantas. Es una bonita opción de vivir en armonía y respeto con toda la creación pues somos corresponsables de todo lo que acontece a nuestro alrededor…y si vemos algo que podemos hacer o impulsar, hagámoslo. Hoy por ejemplo iba por la calle y me encontré con una bolsa de basura abierta y con todo esparcido, sin pensarlo, lo recogí y lo tiré al contenedor. Podemos ser cada uno de nosotros como una cadena de buenas acciones ecológicas que pueda dar la vuelta al mundo. No cambian las palabras, más bien los gestos que hagamos
Me ha parecido muy interesante su artículo Juan de la Riva. Debemos tomar consciencia de la situación actual para tomar medidas cuanto antes. Hace relativamente poco que estoy puesto en este asunto ya que mi llegada al mundo empresarial fue hace escasos 3 años. Desde entonces, intento contribuir a que mi empresa sea un poco más sostenible. Estamos llevando a cabo algunas medidas para cumplir con los objetivos en compensación de emisiones, https://climaction.es/ nos está ayudando a ello.
Si cada uno de nosotros colaboramos tanto en nuestro ámbito profesional y personal podemos conseguir un planeta mejor para las generaciones venideras.
Muchas gracias por tu comentario, Rubén, pero sobre todo por tu compromiso ambiental en la empresa.
¡Enhorabuena! Y muy interesante la URL que compartes.
Te animo, también a cualquier otro lector involucrado en una empresa, administración u organización, a visitar la página del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico sobre “Registro de huella de carbono, compensación y proyectos de absorción de dióxido de carbono”. Es el registro voluntario que recoge lo que se hace en cálculo, reducción y compensación de emisiones de gases de efecto invernadero que genera la actividad; incluye recursos útiles y es la plataforma “oficial” que da refrendo y visibilidad a los esfuerzos en esta línea. La Universidad en la que trabajo, en la que hice “campaña intensa” al efecto, ya ha pasado de las fases de calcular y reducir y ha entrado hace poco en la de compensar, con proyectos de absorción de CO2.
Ánimo y enhorabuena !!!