Vivim en un món complicat. No és en va que l’Edgar Morin parla del pensament complex com a única via per poder fer front als reptes que la transversalitat i la multidisciplinarietat dels problemes ens posen davant. Tot i que potser no és el mateix, jo m’estimo més parlar de la saviesa. Aquesta època de trasbals i tràfec, exigeix lectures pausades i gens conjunturals. M’ha sorprès una frase que he trobat en un dels textos de la Bíblia, el llibre més llegit del món, segons diuen. Precisament en ell llibre de la Saviesa s’hi pot llegir: “Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’hi haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa”.
M’ha sorprès aquesta idea que podem trobar la saviesa, amb certa facilitat, i asseguda a la porta de casa. M’esperava alguna cosa més … elaborada. Potser m’havia imaginat que podia trobar la saviesa dins meu, en el meu interior, en els meus pensaments, en la meva experiència, en la meva vida. I ara resulta que no, que per trobar-la em cal sortir a la porta de casa. Amb el fred que ja comença a fer! Davant la sorpresa, no pot mancar mai la meva feblesa obsessiva, preguntar-me ‘per què?’. Per què haig d’anar a fora? tan bé com s’hi està a casa! Arraulit al sofà, a la vora del foc, ben còmodament, … Al menys, el text em promet que no m’hi hauré de cansar gaire; però, això sí, hauré de sortir del meu espai de confort.
La saviesa té poc a veure amb la intel·ligència, tot i que també la necessita. Però la saviesa és tota una altra cosa. Al meu modest entendre, hi ha un recorregut que va de la intel·ligència a la saviesa. O encara millor, de les intel·ligències a la saviesa. És un camí que passa per la relació. Perquè és la relació la que em pot fer savi, en el sentit literal del terme. En els seus orígens, s’entén per una persona sàvia aquella que té molts coneixements, sap posar-los en pràctica i actuar assenyadament. Tots aquests ingredients (coneixements, praxis i seny) requereixen inevitablement el fet relacional en un ampli sentit del terme. Em calen les relacions amb l’entorn, immediat i llunyà. Em cal relacionar-me amb mi mateix. Em cal relacionar-me amb el bagatge acumulat al llarg de la història, personal i col·lectiva. Em cal, sobretot, la relació amb tothom, amb totes les persones que al llarg de la vida passen al meu costat. Segurament és per això que em cal sortir a la intempèrie de la vida per trobar-la. És possible que per a Morin, aquest sigui el trànsit del pensament al pensament complex.
La meva zona còmode intenta protegir-me, sense aconseguir-ho, dels problemes i dels conflictes. Però tard o d’hora arriben. Són allà fora, amb la saviesa. Trucaran insistentment a la porta i em caldrà obrir inevitablement. Em caldrà sortir a la fredor de les incomprensions i del dolor, per trobar l’escalf de la saviesa. Del bracet d’ells dos, conflictes i saviesa, iniciaré el camí d’aprofundiment necessari per cercar respostes. Hauré d’aprendre a baixar, a no restar a la superfície del conflicte on només s’hi manifesten irreconciliables posicions enfrontades. Hauré d’anar més avall, a la recerca de les raons i dels ‘perquès’ de la situació. I encara em caldrà barrinar; no sense esforç i dificultats, més avall, fins aquell espai on tractarem d’esbrinar les necessitats més profundes de les parts en conflicte. Sense la saviesa, m’hauria quedat a l’epidermis on només hi habita la batalla. Amb la saviesa puc arribar, ben segur cansat, al moll de l’os on la intel·ligència esdevé col·lectiva i pot transformar-se en saviesa.
Llavors podré retornar al meu espai íntim. A la placidesa de la llar. Restaré en pau. M’hauré fet un xic més savi. Em sentiré tranquil, perquè ara ja sé del cert que la saviesa és allà, a la porta de casa.
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.