Solidaritat i bondat

Solidaritat

Bondat

…

Podria ser el començament d’una llista més de bons desitjos per a l’any que hem començat. Però no… Es tracta, segons la meva manera de veure, de dos elements imprescindibles en la construcció de la societat del segle XXI.

Des que ha començat el segle anem de crisi en crisi. Ara econòmica, ara financera, ara social, ara sanitària… ara de tot plegat. I així anem tirant… Recentment (21/01/2022) l’ONU va fer una crida a la cooperació de les grans potències mundials per poder fer front a tantes crisis de tota mena.

De fet, fa molts anys que sabem que moltes de les claus per anar desllorigant els grans reptes d’aquest segle XXI, comencen per CO: cooperar, col·laborar, compartir, conviure… Un canvi de paradigma que no ens acabem de creure. Diuen que l’home (i possiblement la dona) és l’únic animal que ensopega moltes vegades amb la mateixa pedra. Doncs sí, cada crisi una ensopegada. I nosaltres mesells, anar insistint en l’individualisme, l’egoisme, la competició, la lluita i la imposició.

Això de la solidaritat i, encara més això de la bondat, és cosa d’ingenus bonistes amb ferum de sagristia. Quatre activistes mal informats que no saben de què va la cosa. Així no es construeix el món! Certament, així no es construeix aquest món. N’estem construint un altre i si no estem a l’aguait i hi posem el nostre gra de sorra, el resultat no ens agradarà gens ni mica.

Darrerament, miri cap a on miri, tot em mena cap a la necessitat d’aquests dos elements clau: solidaritat i bondat, per tal d’avançar en la construcció d’una societat més humana. Per exemple, confiem molt en la tecnologia. Alguns fins i tot la idolatren i creuen amb fe cega que amb ella ens en sortirem de tot. Bé, cadascú és lliure de creure en allò que li sembli. A mi, personalment, em fa l’efecte que la tecnologia té (així, en present) un paper cabdal (sense ser un déu) en el desenvolupament de la societat del segle XXI, tot i que no és omnipotent.

I, què vol dir tecnologia, ara? El gran potencial tecnològic, present i futur, està basat en la intel·ligència artificial (IA), més present ja en les nostres vides del que som conscients. La IA, basada en algoritmes que es construeixen a base del Big Data, aquest enorme allau de dades que entre tots aboquem al sistema de manera conscient o inconscient. Això no és una ficció ni una possibilitat, senzillament és una realitat imparable. Convé doncs que les dades que alimenten el Big Data siguin de qualitat, equitatives, solidàries, justes… si volem que els algoritmes no només siguin bons algoritmes, sinó algoritmes bons.

Algoritmes que governin aquestes màquines, que ens agrada anomenar androides, i que fa temps han fet el salt de les pantalles cinematogràfiques al menjador de moltes llars. Màquines que han de ser solidàries i bones amb els humans, per ajudar-nos a ser cada vegada més humans. Màquines amb les que no hem de competir, sinó col·laborar. Androides que no ens han de substituir, sinó d’ajudar, ser complementaris en tots els fronts on la vida es desenvolupa: treball, salut, educació, economia, política, oci, esport, cultura…

Trobaríem altres elements que s’apunten com a eines útils per caminar cap a un nou estat del benestar més just i igualitari, com per exemple la renda bàsica universal. També en la seva implantació ens topem amb la necessitat d’una solidaritat a 360º per poder disposar dels recursos necessaris perquè sigui una realitat; i de la bondat, honestedat i transparència de tothom, per tal que pugui reeixir.

Sí, mirem on mirem, tot apunta cap aquesta necessitat de ser més solidaris i més bones persones. Per superar les grans crisis, presents i futures, podem mirar cap a la ciència, cap a la tècnica, cap a l’economia, cap a la política… Mireu on vulgueu però, segons el meu parer, qualsevol solució passa per aquest canvi de paradigma, urgent i radical. Caminar ja, decididament i apressadament, cap a una societat més solidària i més bona.

Aquest article ha estat publicat al blog de l’autor: A prop de l’Onyar