Quan el dolor ens passa a prop, quan el dolor és un rostre conegut, llavors els conceptes i les idees transmuten en sentiments. És quan les paraules són insuficients i la poesia ve a ajudar-nos.
Dolor. Malaltia. Amb els seus múltiples matisos: debilitat, cansament, manca de vitalitat. En el cos i en l’ànima, que som un tot indivisible i influenciable mútuament en totes les seves dimensions integrades.
Vivència intensa, profunda, que forada des de dins, on et troba a tu, i es manifesta per fora, en una barreja de decadència i bellesa.
Somriure. S’esbossa al rostre, més lluminós que mai. Enamora. Perquè parla d’amor.
Esguard. Esguard que contempla i que és contemplat, d’una fondària infinita, que parla del que no és pot dir amb paraules.
Vida. Vida condensada. VIDA.
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…