Lorena Baudry, com a bona argentina, és amant de les converses i les relacions socials, amb un mate a la mà, si pot ser… No només això, sinó que ha fet de les tecnologies de la informació i la comunicació i del disseny gràfic el seu perfil professional. Després d’un any residint a Espanya, xerrem amb ella, sempre disposada a posar en comú els seus coneixements, capacitats, impressions.
Què és el que més t’agrada de la teva terra natal?
M’encanten les persones. Sempre hi ha una excusa per trobar-se amb amics o amb la família per fer un asado, compartir el mate, conversar sobre actualitat, política i de la vida en general.
Què volies ser de gran, quan eres petita? I això…, ha quadrat amb el pas del temps?
Des de ben petita somiava ser decoradora d’interiors, arquitecta, creativa publicitària. També vaig passar per altres facetes: des de model fins a hostessa, conèixer i viatjar pel món.
En un cert sentit ha coincidit, ja que he estudiat tècnica en publicitat, tot i que després em vaig focalitzar en disseny gràfic on sento que aconsegueixo expressar les idees i descobrir diferents temàtiques i punts de vista per mitjà del disseny.
Estudies o treballes? És a dir… a què et dediques?
Actualment, estic treballant de manera freelance i fa ben poc que he acabat un màster en fundraising (captació de fons). Vull aconseguir una feina en relació de dependència, ja que considero que és una manera d’entrar a la idiosincràsia del lloc. Aquest màster m’ha obert a un món desconegut relacionat amb la sostenibilitat, la cura del medi ambient i l’impacte que es pot generar creant aliances.
Un llibre o una pel·lícula que t’hagi agradat molt. Per què?
Una pel·lícula: Terra d’Ombres. És una d’aquelles pel·lícules que he vist diverses vegades, basada en fets reals. Crec que m’encanta per una banda perquè és del gènere romàntic i de l’altra, perquè es veu la transformació d’una persona que és al seu món acadèmic, gairebé tot mil·limètricament organitzat. Sempre estem en el desafiament d’animar-nos a ser més concrets, deixar el discurs o allò que es pensa o es diu per permetre’ns de fer una experiència transformadora sense fer-nos enrere davant el patiment, deixant la zona de confort per sentir-nos plens i feliços.
Passar pel món i deixar-hi alguna empremta… Quina voldries que fos la teva?
M’encantaria d’alguna manera seguir contribuint a descobrir allò més genuí, allò més noble que hi ha darrere de cada persona.
Què t’emportaries a una illa deserta?
Me’n portaria fruita seca i aigua. A més, protector solar, canya de pescar, una llanterna, un encenedor i un ganivet per tenir almenys la possibilitat de sobreviure.
Una sorpresa que t’hagi regalat la vida.
Viatjar i conèixer gent meravellosa, tant és així que algunes persones les puc considerar part de la meva pròpia família.
Segons tu, quin és l’avantatge i el risc més gran de les tecnologies de la informació i comunicació?
Sense cap dubte, l’avantatge més gran és l’accés a la informació. Això significa que, actualment, un nombre més gran de persones poden accedir a més dades i a qualsevol tipus de coneixement. La conjunció del coneixement i de la velocitat per accedir-hi són eines valuosíssimes per als projectes formatius.
Un altre avantatge té a veure amb la comunicació. Les noves tecnologies escurcen les distàncies en l’àmbit personal i laboral amb un impacte directe a l’economia. A més, hi ha hagut un canvi de model: els qui abans eren consumidors d’informació, ara són fins i tot generadors de contingut.
En canvi, el primer desavantatge té a veure amb la dependència. L’ús indegut i excessiu de la tecnologia fa que cada cop hi hagi més problemes importants de salut com l’addicció, la depressió, l’ansietat… Un exemple clar d’això últim són les notificacions que ens arriben a tota hora. Alhora, poder treballar des de casa pot afavorir l’aïllament i la solitud.
A més, pot ocasionar desocupació a causa de la robotització, fent que feines bàsiques acabin desapareixent, infravalorant així el treball humà.
Així mateix, l’ús inadequat dels dispositius mòbils pot generar inconvenients tant en àmbits laborals com educatius o personals.
També és cert que la curta durabilitat dels dispositius incentiva a un consumisme més gran.
Finalment, hi ha els problemes relacionats amb la seguretat. Per exemple, connectant-se a un wifi obert, qualsevol pot accedir a les dades privades que s’hagin introduït mentre es navega i robar-les.
¿Creus que gràcies a les TIC hem guanyat en les relacions interpersonals?
A parer meu s’ha guanyat, ja que avui es pot estar informat del teu cercle proper instantàniament, seguir en contacte amb amics, col·legues, excompanys amb qui ja no estem a prop… Permeten conèixer gent a la qual seria impossible accedir-hi, per la llunyania física o temporal. Això no obstant, aquesta capacitat de l’ésser humà per poder dialogar amb un altre i expressar les seves idees, no només amb paraules sinó també amb el llenguatge corporal, amb el to de la seva veu i fins i tot amb la presència física encara no s’ha assolit. Només el temps ens ho dirà, si el metavers o altres formes, substituiran o faran millorar les relacions interpersonals.
Per què ets amiga de Ciutat Nova?
Els articles estan molt ben elaborats, es nota tot un treball darrere de cadascun d’ells. A més, hi ha una intenció molt clara d’aprofundir temes de valor i generar d’alguna manera proximitat amb el lector. Aquests dos punts em motiven a llegir la revista tot just arriba, la considero de gran valor cultural i de compromís amb els reptes del planeta.
Aquesta entrevista ha estat publicada al número 191 de la revista: Tecnoperill?
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…