La imatge és una d’aquelles que no s’oblida. Camps florits s’estenen fins on es perd la vista en el paisatge xinès, i enmig dels camps, com petites abelles, centenars d’homes i dones pol·linitzant manualment, enfilats en petites escales, al costat dels arbres i passant de flor en flor.
Ja no queden abelles i els pagesos han de fer la pol·linització. L’escena surrealista es tracta magistralment en el documental «Un món en perill» de Markus Imhoof, que explica l’alta mortalitat de les abelles i les implicacions devastadores per a tot l’ecosistema. Sense les abelles, no tindrem menjar. Sense les abelles, la nostra mateixa supervivència està en risc.
Tornen a la ment les paraules atribuïdes a Albert Einstein, «si un dia les abelles desapareguessin, a l’home li quedarien només quatre anys de vida», com per recordar que aquests animalons són les sentinelles de la salut del nostre planeta.
Tot això fa pensar també en els cucs, éssers tan humils i insignificants, descrits amb admiració pel científic Darwin, perquè, amb el seu inesgotable remoure la terra, regeneren el sòl, contribueixen a la formació de l’humus i al conreu de la terra, fent possible la transformació del paisatge.
Abelles i cucs ens parlen de nosaltres, de com vivim, de com produïm, de com treballem, de com habitem sobre la terra. Poques vegades la nostra atenció es deté sobre aquestes criatures. Amb una visió potser paternalista, pensem que només l’home és el custodi de la creació, fins i tot quan ens trobem davant dels efectes devastadors de la seva manca de cura. I en canvi no ens adonem que són moltes les criatures de la natura que es prenen cura de nosaltres i que amb el seu incessant treball ens permeten d’habitar sobre la terra.
Semblem com mosques tancades dins d’una ampolla, incapaces de veure què passa al nostre voltant, de comprendre les relacions entre els elements de la natura. Ens costa, dins l’ampolla estant, entendre com són les coses fora, no aconseguim entreveure la sortida, potser perquè la transparència del vidre ens enganya i ens fa creure que ja som fora. Només sortint de l’ampolla descobrirem el nostre lloc en aquest món meravellós i les maneres per tenir-ne cura realment.
Elena Granata
(publicat a la revista Ciutat Nova de desembre 2013-gener 2014)
Acerca del autor
Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.