Molts vivim crònicament malalts. Malgrat això…
…tots tenim un cos meravellós i ple de saviesa, intel·ligent i sensible, que té cura de nosaltres i ens protegeix al llarg de tota la nostra vida; que realitza bilions d’accions de manera imperceptible, simultània i ininterrompuda; que és generador de remeis terapèutics interns inimaginables; que ens parla, que ens permet expressar els nostres sentiments i la nostra personalitat.
Tot i que la nostra responsabilitat és cuidar-lo, sabem massa poc de medicina preventiva i molt de medicaments i quiròfans.
Vivim en temps caòtics en molts aspectes de la nostra vida, i això inclou l’àmbit de gestió de la salut. Des d’aquí, valoro i agraeixo tota la feina i l’esforç dels professionals de primera línia, de la meva doctora de capçalera i del personal administratiu que em porta atenent durant anys. I tanmateix manifesto la meva més profunda confusió i impotència davant l’esperpèntica experiència personal que he patit a hospitals i amb metges especialistes.
La psiquiatra i escriptora suïssa, Elisabeth Kübler–Ross, l’experta més important en la mort i propulsora de l’actual model de cures pal·liatives, després de tota una vida acompanyant i cuidant persones moribundes, va dir que totes les persones moren en pau, que al final de la vida només recordem les persones que estimem i aquelles que ens han fet sentir estimats.
Aquesta va ser la meva experiència quan, a causa de l’electrosensibilitat que pateixo, vaig estar hospitalitzada i creia que em moriria. La meva ment i les meves emocions estaven en pau després de molts anys. La ment repetia: “Tot el que és de la terra, es queda a la terra. Ja puc deixar tot el dolor”. La meva sensació era d’alliberament, d’amor infinit i plaent.
Un cop he tornat a la vida (segueixo viva) dedico part del meu dia a dia a la meva salut emocional, a sentir-me bé, i ho faig a través de l’Amor i de l’Agraïment.
Repeteixo afirmacions positives com aquestes: M’estimo per la persona i la dona que soc. Em sento orgullosa de mi mateixa i de les coses que faig. Em felicito per les meves bones eleccions i per les persones amables i afectuoses que comparteixen la meva vida.
Observo la meva vida i dono gràcies del que tinc, de tot el que vaig tenir i del que tindré. Agraeixo la meva formació professional, que m’ajuda a cuidar-me. Trio una alimentació que se’m posa bé. Em vesteixo i calço amb teles naturals. Bec la millor aigua que he pogut obtenir. Gràcies, Nadia. Dormo en un matalàs còmode. Gràcies, Jose. Tinc una bona osteòpata que alleuja els meus dolors. Gràcies, Amaia.
Observo la meva vida i dono gràcies
Confio en què arribin coses bones a la meva vida i quan no és així, em lamento, ploro i demano ajuda. A dia d’avui sé que també s’arriba a l’Amor pel camí del perdó, l’acceptació, la meditació i l’oració.
Sobre l´autor
Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.