Com a bons nadons mamífers que som, l’estímul del tacte actua com a aliment que ens manté vius.
Genètica, nutrició, contacte i sol ens nodreixen i contribueixen a formar ossos sans i forts. Si falla algun d’aquests elements, els ossos creixen febles i no poden fer la seva funció de suport de manera eficient. En aquest cas els músculs s’endureixen, es tornen rígids per realitzar una funció que no els correspondria de forma natural, i es pot desencadenar tota una sèrie de reaccions somàtic–emocionals: limitació, impotència, desemparament…
Unes observacions realitzades en orfenats russos després de la II GM van mostrar que els nadons més macos, que també eren els que tothom agafava més a coll, menjaven millor, ploraven menys i creixien més saludables físicament, mentalment i emocionalment.
Els experiments del psicòleg nord-americà H.Harlow sobre els vincles afectius entre mares i nadons van demostrar que els nadons micos preferien com a mare substituta el ninot que era tou i pelut, encara que no els donés cap aliment, en front de l’altre ninot, que era fred de metall i portador de llet. A aquest només s’hi acostaven per satisfer les necessitats alimentàries.
El nostre cervell dóna molta importància a l’òrgan més extens del nostre organisme: la pell. Es calcula que tenim més de 900.000 receptors sensorials per cada 100 cm2 de pell repartits arreu del cos. Aquesta gran quantitat de receptors només ens proporciona dues informacions diferents: pressió (sensació de força o suavitat) i temperatura (sensació de fred o calor). Durant la nostra etapa de nadons, en fem prou amb aquests dos tipus d’informació per organitzar mentalment i emocionalment la percepció de tot el nostre món exterior per a la resta de la nostra vida. Al mateix temps, quedarà fixada la nostra sensibilitat en relació a allò que percebrem com agradable o molest, irritant o acollidor.
Els efectes nutricis del tacte estan demostrats
El sentit del tacte ens ajuda a regular les funcions metabòliques (respiració, circulació, digestió…), ajuda el sistema nerviós en la relaxació i l’alliberament de l’estrès físic i mental, estimula el sistema immunitari, millora problemes dermatològics, intensifica la comunicació no verbal, i la creació d’enllaços afectius de suport i aferrament, eleva l’autoestima i l’autoconsciència.
Els efectes nutricis del tacte i el contacte afectiu, de l’amor, les carícies, les mirades, els somriures i les abraçades estan clínicament demostrats.
El tacte és un viatge de descobriment de la nostra pròpia història personal, ens connecta amb l’aquí i l’ara i ens recorda allò que ja hem viscut.
Aquest article ha estat publicar al número 190 de la revista: Que vagi de gust
Sobre l´autor
Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.