L’art com a ariet que obre espais de reflexió i diàleg

A Amarist Studio les contradiccions enriqueixen, les diferències sumen. També en la creació artística. En aquest context, trossos de filferro espinós poden convertir-se en aquell art que pregunta, qüestiona, sacseja i convida a recórrer el camí de la tanca a la trobada.

Solem associar la creació artística a la creació personal. Com és la vostra experiència d‘art col·lectiu?

Clara: Al treballar conjuntament el procés de creació esdevé una conversa contínua, des d‘angles i perspectives diferents que acaben enriquint la peça final.

Arán: A Amarist acostumem entrellaçar art i disseny, on entren en joc conceptes i dificultats de diversa naturalesa: artístics, creatius, tècnics i estratègics. La suma dels dos, amb les diferències de cadascú, ens permeten resoldre aquestes dificultats.

En altres ocasions, com passa en una exposició artística entre artista i curador, l’un genera una idea en brut i l‘altre li aporta la forma i el context. Aquest procés es pot repetir diverses vegades i alternant el paper de cadascú.

Em sorprèn que utilitzeu materials que es poden trobar a qualsevol lloc. Pot ajudar això a entrar més en l‘obra i a sentir-la més propera?

Clara: Amb objectes recurrents en la nostra societat donem l‘oportunitat a l‘espectador de replantejar-se conceptes heretats i preconcebuts. La idea és llançar preguntes obertes i que cada persona pugui tenir un moment d‘introspecció i reflexió, que pugui qüestionar l‘statu quo i treure les seves conclusions.

Arán: En molts casos les obres reflecteixen aquesta contradicció que cada un de nosaltres pot sentir en molts moments de la vida i que en conjunt també experimentem com a societat.

Com ha estat la presentació d’una obra com Welcome? als EUA on el tema que hi reflectiu és tan sensible?

Presentar l’exposició Welcome? a Washington DC va ser una de les nostres experiències més interessants i enriquidores a nivell artístic. És una problemàtica social que aixeca passions, amb posicions molt polaritzades entre els visitants i, en un país on la llibertat d’expressió és un pilar, és habitual que es produeixin profundes discussions espontànies entre desconeguts.

Aquesta és una de les principals raons de ser de l’art, el mitjà pel qual una societat es representa a si mateixa davant d’ella  mateixa.

La grandesa de l’art és fer reflexionar i provocar consciències, però amb Welcome? hi ha qui ha interpretat que doneu suport al tancament de fronteres. Com afronteu la diversitat d’interpretacions?

Clara: El nostre objectiu final no és representar una posició o idea, sinó crear un espai per a la introspecció i la reflexió. Ens agrada i enriqueix escoltar les diferents interpretacions del públic sobre una mateixa obra, que molt freqüentment venen condicionades pel seu lloc de naixement i la seva cultura.

Arán: Aquestes experiències donen la dimensió a l’obra i amb elles creiem que serveix al seu propòsit. El públic i les seves reaccions en formen part. No pretenem alliçonar sobre una posició, ni l’obra té una única lectura, però la gran majoria de persones que hi passen per davant durant uns segons tenen una conversa amb ells mateixos. És la part més gratificant de la feina.

Quins altres temes o problemàtiques afronteu en aquesta línia vostra de provocar?

Clara: Les nostres creacions sovint sorgeixen d’algunes  problemàtiques socials o de conflictes que ens fan pensar i debatre. D’aquestes converses apareixen idees que es van complementant i polint fins que s’arriba a la creació d’una nova obra o línia de treball. Amb el projecte Aqua Fossil estem reflexionant sobre el futur del patrimoni natural i la nostra responsabilitat en la preservació de la vida.

Impactar en un espai que permet la contemplació de l’obra és molt gratificant, però en aquests temps de Covid–19 tots ens hem hagut de reinventar. Com ha estat la vostra aposta per les noves tecnologies? Com oferiu les vostres idees perquè la gent segueixi gaudint de l’art des de casa?

La Covid–19 va alterar tot el nostre calendari anual d’exposicions i producció. Això ens va obligar a pensar en alternatives per adaptar-nos a la situació del moment.

El confinament global ens va fer considerar la tecnologia, i en particular la realitat augmentada, com a mitjà d’expressió artística durant aquestes setmanes tan caòtiques i alhora estimulants. A l’abril vam presentar les nostres primeres escultures digitals reflexionant sobre el moment històric i els moviments geopolítics que s’anaven desvetllant.

Les exposicions digitals i la realitat augmentada amplien exponencialment l’audiència i eliminen el factor a vegades intimidatori que segueix tenint per a molts l’entrada a una galeria. En aquests temps de pandèmia global sense precedents, la tecnologia ofereix a les persones l’oportunitat d’accedir a la cultura des de casa, oferint un enfocament més proper a les obres d’art.

La realitat augmentada fins i tot dona la possibilitat al públic de veure com queden les escultures directament en els seus espais; l’objectiu és apropar l’art al públic en general i convidar-lo a participar i interactuar amb ell. Simultàniament investiguem com les noves tecnologies afectaran la forma en què es crea, s’exposa i es gaudeix de l’art en el futur.


Welcome?Welcome?

El projecte va ser creat per a USA for UNHCR amb motiu d’ART New York 2017 i està format per un mur fronterer construït amb el filferro espinós que es fa servir a Hongria, Sèrbia, Ceuta i Melilla.

L’escultura representa l’arribada de refugiats a les costes europees. Davant el mur es veu l’escultura buida d’una persona formada per roba petrificada i tapada per una manta tèrmica.

Després del filat es van col·locar 100 fragments de filferro espinós banyats en or de 24 quirats i posats en blísters com un producte de supermercat. La idea era presentar les fronteres com un producte de masses, creades per les idees, pors i prejudicis de la nostra societat, que són responsables de l’alçament dels murs físics que en la majoria de casos només representen les divisions entre els països més rics i els pobres.

La instal·lació es convertia en performance al convidar els espectadors a comprar un dels 100 trossos de frontera de supermercat per 250 dòlars –donatiu a USA for UNHCR.

Volíem sacsejar consciències i generar un debat entre els espectadors, al mateix temps que es recaptaven fons per als refugiats a mesura que el públic participava emportant-se un dels 100 fragments de frontera fins a fer desaparèixer per complet tot el mur.


aqua-fossilAqua Fossil

A través d’una sèrie d’escultures lluminoses, aquesta obra pretén transportar  l’espectador a un paisatge de naturalesa desconeguda, recreant un món on l’aigua va passar d’estat líquid a fòssil, canviant dràsticament les condicions del medi. Aquest concepte ens permet crear formes orgàniques i explorar una altra tècnica de treball molt diferent, prenent la pedra d’alabastre per donar vida a tota la col·lecció.  (Arán)


 

Aquesta entrevista s’ha publicat al número 183 -tardor 2020- de la revista Ciutat Nova.

Sobre l´autor

Més articles

Historiadora de l'Art especialitzada en Comunicació Cultural. Immersa en la gestió i marketing de continguts. Busco, ordeno i redacto idees de tots els colors que em criden l'atenció. Mare abans que res, gaudint de la meva família i vivint cada moment amb #unacaracontenta.

0

Finalitzar Compra