Un petit fragment de la vida d’un país de joves. Un garbuix de forces contradictòries que malden per donar-se un nom. La voluntat d’habitar en el ‘sí’ constant sempre condicionat, envers l’aventura de navegar en un mar de dubtes, afirmant-se a cada nova onada.

 

Els habitants d’aquell petit país presentaven una mitjana d’edat insòlitament baixa. La joventut era el color predominant pels carrers de viles i ciutats. El dinamisme formava part essencial de la vida del país. Els canvis eren a qualsevol ordre del dia; la innovació, l’humus d’on naixia tota mena d’activitat. La creativitat, transitava sovint entre la imaginació i l’aterratge. Hi havia, però, una qüestió que calia resoldre de temps ençà.

Existia un clar desacord en relació al nom del país. Mentre alguns defensaven que sempre s’havia anomenat “Imperi del sí”, d’altres deien que això de l’accent era un invent i que, en realitat, el seu nom veritable havia de ser “Imperi del si”. Un accent que exercia d’element de discòrdia.

Els partidaris de l’accent, brandaven la senyera de les enormes potencialitats d’aquell país de joves. Per a ells, el ‘sí’ era el símbol de que tot és possible, trobaven que tot era al seu abast i que només calia proposar-se un objectiu, posar-hi els mitjans i assolir-lo. La resposta a qualsevol repte, proposta, aventura, fita… havia de ser sempre ‘sí’. O és que pensaven renunciar a la seva condició juvenil? És clar que no! Exclamava el bàndol contrari, però és evident que la característica més pregona dels joves habitants del país, és l’haver de triar, escollir, dubtar entre diverses possibilitats. Moltes opcions a l’abast i la impossibilitat d’abastar-les totes.

En una de les múltiples assemblees convocades per mirar de resoldre tan transcendental qüestió, varen alçar-se noves veus. I si no sempre fos ‘sí’? Afirmar-se, no és també dubtar? Els condicionants de la tria, no ens pot portar al nostre ‘sí’? El ‘sí’, compromet; el ‘si’ condiciona, cal escollir? Al captard algú digué: I si el país no tingués nom?


Il·lustració de: Míriam Bofill

Aquest article ha estat publicat a la revista número 181 – Oportunitat

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra