La Clara treballava en una ONG a Barcelona dissenyant pàgines webs i com a fotògrafa. Un dia, sense previ avís, la fan fora perquè pateix fibromiàlgia. Així de cruel, així de sorprenent. Llavors se’n va anar a Nepal. Va començar oferint tallers de fotografia creativa en escoles nepaleses. L’objectiu era portar l’art als llocs extrems i que els nens coneguessin la fotografia. Aquí la web d’aquest projecte.
Un dia va arribar a l’oest de Nepal. Es va topar amb una realitat impactant, i així m’ho explica ella.
Jo hi vaig anar amb el projecte de fotografia creativa i quan hi vaig arribar només hi havia nenes. Quan les nenes volien fer una fotografia concreta el professor els pegava una bufetada si la fotografia no coincidia amb el que ell volia que fotografiessin. La vida de la dona era d’allò més dur que havia vist en la meva vida. Les nenes a les quatre del matí estan treballant al camp, després van a l’escola, les que tenen sort que les hi deixin anar. I quan tornen de l’escola una altra vegada a treballar.
Em vaig rebel·lar totalment i aquell va ser un moment d’inflexió en què em vaig preguntar què passa en aquest racó del país? Vaig parlar amb el doctor que m’havia recomanat anar a treballar a aquella zona i em va explicar que en aquesta regió es suïcidaven 6 dones cada mes.
Em vaig sentir interpel·lada. La realitat era massa dura. Els seus marits viuen a l’Índia. Tornen una o dues vegades l’any. Elles queden embarassades de fins a 9 fills… i no tenen manera de tirar endavant.
Em va impactar molt fort el costum del Chhaupadi. Consisteix en aïllar les noies durant el període menstrual perquè es consideren impures. Per tant, no poden tenir contacte amb res ni ningú. No es poden tapar amb mantes a l’hivern perquè les embruten i com que tampoc poden tocar l’aigua, no poden rentar-se. Aquests dies fins i tot dormen en una barraca fora de la casa. Però han de continuar treballant.
Vaig sentir que davant aquesta realitat no podia continuar només amb fotografia creativa. Al novembre del 2015 m’ho vaig replantejar tot i així vaig convertir la Fotografia Creativa en Participativa. No entenia com podia ajudar-les, atès que aquest costum és cultural. Vaig continuar investigant per entendre d’on venia aquest costum i així poder posar-me al lloc d’aquestes dones. Llavors vaig descobrir que es va originar perquè les dones durant la menstruació anaven brutes, així que si aquest era l’origen amb la copa menstrual es podria solucionar
No podia dir-los que el Chhaupadi estava malament, però elles podien arribar a la conclusió mitjançant l’educació que la menstruació no és una cosa dels déus i descobrir que en altres llocs del món no es feia el Chhaupadi. El temps m’ha donat la raó i el Chhaupadi s’està reduint en aquesta zona concreta.
I què senten elles exactament?
Realment creuen que es mereixen estar aïllades perquè estan brutes, però amb la copa menstrual no tenen aquesta sensació. Nosaltres no hem intervingut en la creença de la impuresa de la dona quan sagna. Elles ara saben que la menstruació és una cosa natural. Hem fet cursos amb nenes i nens, també amb dones i aquest proper any hi afegirem els homes.
Com és la vostra metodologia?
Nosaltres ens limitem a informar-les que el cos es prepara cada cicle per tenir un fill. Com que no hi ha nadó el cos ha de rebutjar aquests teixits i tornar a preparar-se. Sempre evitem paraules com brutícia, impuresa, fins i tot la paraula Chhaupadi. Arribem a les escoles dient que realitzarem un taller de fotografia i salut menstrual, no fem servir el terme higiene menstrual, perquè seria admetre que estan brutes. A partir d’aquí els donem les càmeres i els ensenyem en què consisteix la menstruació i els diem que facin fotos de les coses que no els agraden quan estan menstruant i d’aquelles coses que els agradaria canviar. Quan tornen, les fotos que han fet són de les cabanes on estan recloses durant la menstruació, els ponts que no poden creuar, les verdures i fruites que no poden tocar. Quan veiem les fotos sempre “ens sorprenem” i els preguntem: i això què és? No pots creuar el pont? Has d’anar a dormir a la cabanya? Mentre parlem d’això, elles comencen a reflexionar. També els oferim un petit taller en el qual els expliquem com viuen la menstruació en altres parts del món, els parlem de dones que ho viuen fins i tot pitjor que elles i com altres cultures veneren a les dones durant la regla.
En aquest context elles expressen el seu desig de poder canviar les coses. Aquí és quan els fem veure que aquest canvi depèn d’elles i que poden fer-ho. És justament amb aquest diàleg que vam aconseguir que reflexionin sobre aquest tema i es plantegen un canvi. En acabar el taller, els regalem una petita galleda metàl·lica, i la copa menstrual. El cub és metàl·lic perquè puguin després esterilitzar la copa bullint l’aigua.
La Clara porta el seu projecte a l’oest de Katmandú. És una zona remota a la qual s’accedeix després de quatre dies de viatge en bus i després caminant. En aquestes zones no arriba pràcticament cap tipus d’ajuda excepte la d’aquesta “loca linda”, la Clara.
¿Clara, que em dius sobre el conflicte?
El conflicte no es pot evitar. Sempre existirà. Hem de trobar la manera de convertir aquest conflicte en una cosa bona. L’energia que genera aquest conflicte, utilitzar-la per convertir-lo en una reflexió i en un canvi amb totes les persones implicades. Sí que es pot canviar el món, cada vegada una coseta, no vulguis canviar-lo de cop. Ajuda una persona, fes alguna cosa bona avui. Podem influir en moltes petites coses, tot suma.
La Clara estarà fins al febrer a Barcelona i després ja tornarà a Nepal. A l’abril anirà a la zona on s’està realitzant el projecte que pretén estendre també als homes.
No cal dir que pots col·laborar amb Be Artsy econòmicament, professionalment i també compartint aquest projecte a les xarxes socials.
M’acomiado de la Clara. Sempre somrient, sempre valenta, sempre creient que el món es pot canviar i, per descomptat, l’està canviant.
Sobre l´autor
Fotògrafa Vivencial des de 2014. Col·labora amb Ciutat Nova en la secció d'Històries Vives i la imatge visual de la revista.