PA150084Algunes conclusions després del Parlament Mundial de les religions.

Durant la conclusió del Parlament Mundial de les religions de 2015, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb diversos participants, personalitats del món catòlic i també d’altres religions, i alguns coincidíem en què no es pot esperar del Parlament allò que no n’és propi i, per tant, no pot donar. Enguany, vingut molt en relleu la presència desbordant de Nordamèrica, sobretot del país anfitrió, els Estats Units, fet que ha determinat un cert estil que podríem resumir com a espiritual però no religiós i també amb algunes fortes expressions lligades a l’esperit de la New Age. En aquest context, les identitats es difuminen i, alternant amb moments i contextos d’alt contingut espiritual, teològic i de diàleg entre identitats definides, s’han vist prevaldre característiques d’anivellament religiós, de relativisme i de formes ja cada vegada més comunes a Occident, com ara la de la doble o múltiple pertinença religiosa.

PA170117Com a cristians catòlics, el diàleg esdevé molt problemàtic en aquesta situació, tot i que hi ha hagut moments d’un diàleg profund. Algunes sessions han ofert denses reflexions teològiques i també modalitats d’integració i de possibilitats de viure positivament el multiculturalisme.

Penso que s’haurien de considerar dos aspectes:

1. La necessitat d’una reflexió sobre aquestes formes de religiositat o espiritualitat difuminada i anivellada però no menys representants d’un anhel d’Absolut. Em sembla que, al costat del diàleg amb les grans tradicions religioses de la humanitat, l’Església ha de trobar les maneres d’acollir el desafiament i trobar-hi les vies per a un diàleg també amb aquest món. A Occident, sobretot a Nord Amèrica, aquesta està esdevenint la manera de ser religiós i això no es pot ignorar. Per aquest motiu, i aquí ve la segona consideració: el diàleg construït amb molts fidels d’altres religions, pot ajudar a construir ponts d’amistat i franquesa també amb aquesta part del món.

PA170130Realment es pot fer fructificar el diàleg d’aquests decennis amb les realitats amb una identitat precisa, per oferir-la a qui l’ha perduda, sobretot al món occidental.

D’altra banda, les pròpies religions estan canviant, a causa de la globalització. Els grans moviments migratoris estan modificant l’ésser musulmà, l’ésser budista o hindú. Ja es troben actualment expressions mestisses o híbrides d’aquestes religions, que conjuminen la tradició lligada a una cultura i a un territori, tradicionalment bressol d’aquella tradició religiosa, amb elements dels nous contextos en els quals estan arrelant. Tot i mantenint-se fidels a les respectives tradicions i ortodòxies, els musulmans, els budistes i els hindús d’Europa o dels Estats Units ja no són el que eren abans de sortir del seu país, o el que encara són els que no han marxat dels respectius països i contextos culturals d’aquestes religions.

PA160143

2. Un segon aspecte està representat per l’èxit que el Papa Francesc troba entre tots. Penso que, sens dubte, ha estat la persona més citada. Sobretot, la seva encíclica Lloat sigueu troba un gran èxit i aprovació entre els representants de totes les religions. I justament, el fet de treballar junts per preservar la creació podria ser una via per dialogar també amb la porció de món espiritual però no religiós que és particularment sensible a l’aspecte climàtic i de la Terra com a mare i dispensadora de vida.

PA190083

Podria ser una possibilitat acollir la invitació del Papa a tenir un diàleg, que no és teològic, amb aquells que no poden tenir-lo ni mantenir-lo, però que pot ser real i concret a nivell còsmic. En aquest sentit, el Parlament mundial de les religions queda com una experiència important, difícil de comprendre si no s’hi participa. S’ha de tenir consciència clara d’allò que ofereix i d’allò que no pot oferir i, al mateix temps, de no deixar-se escapar la possibilitat de participar-hi, per teixir relacions entre els qui estan compromesos en el diàleg de la identitat i els qui viuen la seva religiositat en zones grises o, en qualsevol cas, més difuminades.

Roberto Catalano

Llegir el text original en italià.

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra