M’agrada la meva vida. En els anys que he viscut, he arribat a acords memorables, a pactes tolerables i a oblits selectius tot cercant la meva Pau Interior.

La Pau Interior és essencial en la meva vida, és aquell lloc silenciós on vull anar una vegada i una altra, on sempre estic tranquil·la i serena, on sento una connexió especial amb el millor de mi mateixa, on tot té sentit, on cada problema té una resposta espiritual en la qual tot està bé i tots en sortim guanyant.

Contemplo la vida com el camí que procedeix d’un lloc oblidat i es dirigeix cap a algun indret desconegut. Viure la vida és fàcil: fem el que fem, sempre estem creant la nostra pròpia vida. Les nostres reaccions i el com ens sentim, són eleccions fruit del nostre passat i de la nostra consciència, i el problema, si és que n’hi ha, acostuma a estar en els nostres estats emocionals que són els indicadors més honestos del grau de la nostra satisfacció personal.

Crec que tots els éssers vius anem a la recerca de la felicitat, una felicitat que consisteix en satisfer els nostres desitjos; des dels més materials, com aquells bàsics per a la supervivència, el plaer físic o el benestar emocional; fins als més sublims, intangibles, intemporals o espirituals.

M’agrada ser la persona en la qual m’he convertit. Sóc el resultat de molts anys de bones intencions, de bons propòsits, d’esforços i sacrificis, de penes i de joies. A hores d’ara, li agraeixo a la vida que passi sense que hagi de ser jo qui mogui els fils, perquè si fos així, potser tindria la pretensió d’eliminar certes experiències per desagradables; però el temps m’ha ensenyat la gran lliçó que hi havia al darrere de cadascuna d’elles.

Contemplo la meva vida com el tot que interacciona amb mi mateixa: les persones, el temps, el planeta, les percepcions dels meus sentits, els meus estats emocionals, la meva capacitat de pensar i d’escollir. No obstant, crec que som molt més que això, alguna cosa més gran i bell que podem percebre fàcilment a través de certs estats de Consciència que s’expressen mitjançant la intuïció, la meditació, la pregària, la respiració o la contemplació… respira… contempla la teva consciència com si es tractés d’una font de saviesa i de satisfacció que es nodreix ininterrompudament en un oceà infinit, intemporal i on, en el moment oportú, hi trobes tot el que necessites.


Contemplo la vida com el camí que procedeix d’un lloc oblidat i es dirigeix cap a algun indret desconegut


Crec que l’espiritualitat és el camí de tornada a casa, de recuperar la consciència de qui som, de connectar amb el nostre ser interior, de sentir respecte i de sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos i de la nostra vida, de tornar a la Llar d’on vàrem sortir i poder exclamar: “com a casa, enlloc”.

Aquest article ha estat publicat al número 178 – Llum invisible – Botiga CN

Montse Bravo
Darreres entrades Montse Bravo (veure totes)
0

Finalitzar Compra