Es tracta d’un líquid negre, fet amb una varietat d’herbes i té un gust força amarg; a Catalunya el podríem comparar amb algunes ratafies.

Els italians consumeixen aquesta beguda alcohòlica com un digestiu, un got petit, com els que s’utilitzen per al limoncello, després d’un bon àpat.

El consum de fernet s’ha estès molt a l’Argentina fins transformar-se en un autèntic clàssic, és la beguda ideal per acompanyar recitals, balls a la discoteca, aniversaris, reunions socials i una bona costellada. La diferència amb el costum italià radica en el fet que a Argentina es consumeix barrejat amb refresc de cola. Per a alguns això suposa arruïnar el fernet, com posar-li aigua amb gas al vi, però com ja sabem: «sobre gustos no hi ha res escrit».

Per què aquesta introducció sobre una beguda alcohòlica i un costum argentí?

Perquè fernet amb cola és sinònim de festa i en els temps de pandèmia que vivim sembla que la festa, el sortir a ballar, beure junts i també el poder lligar i tenir una nit boja, siguin més importants que cuidar-se del virus i, fins i tot, que la pròpia vida.

Estic exagerant?

Crec que no. De fet, així ho demostren les festes a les platges de Barcelona i de la península Ibèrica en general o a l’Argentina on, tot i les restriccions estrictes i els múltiples tocs de queda, cada cap de setmana es multipliquen les festes clandestines a tot arreu…

Podem apreciar com en molts països de tot el planeta s’ha donat aquest fenomen que associa festa amb estar viu; per tant si no surto, si no celebro i no em trobo amb les meves amistats vol dir que estic mort o passo inadvertit.

La pandèmia produïda pel Covid-19 segueix oferint radiografies dels diferents comportaments socials i, moltes vegades, de les desigualtats que existeixen en una determinada societat. En aquest cas concret el que resulta curiós és que s’anteposi el sortir de festa «perquè ens van robar un estiu» o «perquè portem mesos tancats» a la pròpia vida. És a dir, jugar a la ruleta russa i flirtejar amb la mort a canvi d’uns moments de ball, beguda i festa.

Parlant amb un amic em va comentar que a Colòmbia van arribar a prohibir la venda d’alcohol, va ser una mesura puntual per evitar les trobades socials. Llavors em va comentar: -“T’imagines si a Argentina arriben a prohibir el fernet i l’alcohol? S’organitza un bon embolic”.

En efecte, el fernet no es toca, les festes tampoc i les reunions socials menys … i llavors així ens va. El virus segueix campant al seu aire, ja sigui a Menorca o a Tucumán… «La vida és una sola i cal gaudir-la», la qüestió és que passar-ho bé ens pot portar a contagiar-nos de Covid-19 i podem acabar hospitalitzats i amb seqüeles greus, arribant a morir en el pitjor dels casos.

Sense ser sociòleg ni psicòleg em sembla que la pandèmia ens deixa veure que, de vegades, tot sembla esfondrar-se quan es produeix un espai de silenci social; quan el tram-tram del ritme frenètic s’atura; quan hem de mirar-nos al mirall i conviure més hores amb nosaltres mateixos. Potser no ens hem reconciliat amb les nostres pròpies ombres, potser vam voler fer callar les nostres veus interiors i pors cobrint-los amb sorolls i moltes estridències.

D’altra banda, les conseqüències que ha generat la cultura del consumisme compliquen tot tipus de pausa o desacceleració dels ritmes d’oci i consum.

També pot ser que simplement gaudim de la vida social i volem seguir en contacte amb els nostres amics, però ara el preu pot ser arriscar la pròpia vida i la dels altres. Sembla que per a molts el fernet no es toca … i el respecte pel valor de la vida, sí es toca?

L’ésser humà és un animal ètic, podem anticipar-nos als nostres actes i visualitzar les seves conseqüències abans de fer-los. També podem analitzar el que ja vam fer i valorar amb posterioritat el que ja va passar.

Aquesta capacitat ens distingeix i ens dona una nota específica dins del planeta terra i ara, més que mai, hem de prendre les regnes del nostre propi comportament per ser respectuosos amb la vida pròpia i la dels qui ens envolten.

Sobre l´autor

Més articles

Argentí rodamón i català per adopció, interessat des de sempre en el misteri de l’Amor, una mica existencialista i força enamorat de les lectures i les metàfores.

0

Finalitzar Compra