Gina Oller

La Gina és biòloga especialista en fertilitat femenina. M’espera amb una fumejant tassa de te a la seva consulta del carrer Balmes. M’espera, a més, amb un somriure i simpatia, amb alegria, amb energia. Em contagia i xerrant amb ella m’alegro que existeixi, que un bon dia s’hagi enamorat de la seva especialitat i així poder ajudar a tantes dones en el camí de ser mares. Aquí la xerrada amb una científica entusiasta i realista a parts iguals.

Qui és la Gina?
De petita deia que jo era una Gina. Ara la Gina és una amalgama d’emocions, de moments i de vida. Estic contenta de la Gina que sóc.

Com va ser el camí acadèmic?
Vaig acabar la carrera en plena crisi econòmica i el primer màster també el vaig acabar en plena crisi. I el tercer màster, doncs també, sempre en crisi.
Ara crec que la nostra generació, els dels 30 i…, anem una mica a perdut. Som fills de pares que potser no estaven en un entorn universitari. No tenim aquest espai previ. Tenim la sensació que la nostra generació es va saltar.

¿La ciència, com està?
La ciència, pobre ciència! Gràcies a Déu les universitats investiguen molt, hi ha fons europeus i hi ha moltes associacions que recapten per fer investigacions, però és a nivell privat. A nivell públic la ciència no interessa gaire. Però malgrat tot, s’està avançant i hi ha moltes portes obertes. Crec, també, que ens creiem que sabem molt, però en la mesura que vas aprenent t’adones que saps molt poc. Hi ha tantes coses per descobrir, tantes àrees per investigar.

Sempre vas tenir clar que treballaries en aquest camp de la ciència?
Jo pensava que anava per genetista, però vaig fer unes pràctiques en reproducció assistida i em vaig enamorar de la fertilitat. Però eren pràctiques i després vaig començar a treballar en un altre lloc, que no tenia res a veure amb la reproducció.

Finalment vas entrar al mercat, oi?
Si, vaig treballar en un gran laboratori fent una cosa que no tenia res a veure amb el que havia estudiat, però va ser important perquè vaig aprendre a treballar i és important aprendre a treballar. M’agradava el que feia, estava contenta, però no era el meu lloc. Passaven els anys i sentia que no era aquí per allò. El moment important va ser quan em vaig plantejar deixar el que estava fent per buscar el meu camí, al voltant de la dona, de la fertilitat, del coneixement del cicle menstrual i facilitar així la concepció, que és el que de veritat m’enamora.

I doncs… quina va ser la pregunta clau que et va servir de trampolí?
Què puc fer per millorar aquesta situació? Què espero jo de mi? No sé d’on vaig treure les forces per deixar-ho tot, començant per la meva feina i tornar a estudiar-ho tot sobre la dona, la fertilitat, els cicles menstruals.

I anar més enllà…
Volia saber més. Què es podia fer més enllà del laboratori? Me’n vaig anar a un congrés a Londres i hi vaig conèixer el massatge de fertilitat. Perquè jo em vaig apuntar a tot el que era rar, a tot el que no em sonava de res. Quan estàs descobrint has de apuntar-te a tot el rar. Vaig quedar sorpresa, perquè amb aquests massatges podia ajudar molt a la dona a connectar-se amb el seu propi cos, a entendre el seu cicle. Al cap d’uns mesos vaig anar a formar-me allà i vaig portar la tècnica a Barcelona. I aquí estic des de fa dos anys amb Befertil i Masaje de Fertilidad.

I com va?
De moment els resultats són molt bons. El massatge de fertilitat s’utilitza per a tots els temes de fertilitat de la dona. Des de dones que poden tenir molt dolor menstrual, dones que no tenen la regla, dones que estan entrant en la menopausa. Però jo ho enfoco a la fertilitat com a tal perquè és el que realment m’enamora i apassiona.

Què em dius sobre la dona d’avui?
La dona actual és una dona estressada. És una dona molt autoexigent, tant que quan no queda embarassada no ho entén, i quan comenem a fer canvis en la dieta i a estimular la zona de la pelvis se sorprenen de sentir diferent seu cos, de notar fins i tot quan ovulen.
Som la primera generació en tota la història de la humanitat que sabem més d’anticoncepció que de fertilitat. Això no havia passat mai. Llavors arriba un moment que volem quedar embarassades i estem ben perdudes, no entenem el nostre cos.
Parlem molt poc entre nosaltres sobre els nostres cicles.
Quan pregunto a les dones sobre les seves menstruacions em responen com si fos una cosa evident, com si totes fossin iguals. Però no és així, la regla de cada dona és particular i una diferent de l’altra. I això no ho investiguem prou.

N’hi ha per tant?
Si agafes ara a mateix a qualsevol dona que passa pel carrer i li preguntes 5 mètodes anticonceptius te’ls dirà sense problemes, però a l’hora d’enumerar 5 punts importants sobre fertilitat ja tardarà una mica més.
De la fertilitat no se’n parla. Hi ha molt pocs grups que parlin de la fertilitat. Hauria de ser més ampli, les dones que no queden embarassades estan molt soles.

Em dones 5 tips per facilitar la concepció?
– Revisar el que es menja. No tots els suplements valen igual per a totes. Som totes diferents i és meravellós que així sigui.
– Buscar una bona salut de la pelvis. No oblidar-nos del reg de la zona de la pelvis.
– Potenciar els orgasmes. Moltes dones que estan buscant quedar-se embarassades entren en una dinàmica així: “anem ràpid que me n’he d’anar!”
O si no: “vinga, ràpid, que l’aplicació em diu que estic ovulant ja!, ara!”
Això destrueix coits immediatament. Gaudim de la sexualitat!
– No ens oblidem dels nostres companys, els homes. Les dones tenim una facilitat increïble de carregar-nos tota la responsabilitat nosaltres arribant a pensar: no m’estic quedant embarassada, Què m’està passant? I vigilem, l’embaràs és una cosa de dos.
– Ja n’hi ha prou de criticar-nos a nosaltres i als nostres cossos, ja n’hi ha prou d’enviar-nos missatges negatius.

Convido a cada dona a enviar-se un missatge positiu: mira que bé que estic, mira que bé va funciono. I això és cultural, no hi ha cap gen que ens digui: “automatxaca’t”.
La part més fascinant i humana és la part de la dona, avui dia estem desconnectades del nostre cos, hem de parlar més de fertilitat i menys d’anticoncepció.

La vida és un miracle…
La vida és un miracle, del qual en sabem 4 coses de com es forma i tenim quatre idees sobre com ajudar perquè pugui sorgir vida. Però hi ha coses que són meravelloses.
L’espermatozoide, per exemple, és l’única cèl·lula del cos humà que pot viure en un cos aliè de tres a cinc dies… I aquests miracles ni te’ls planteges! I a més… Com pot una cèl·lula tan petita pujar a través de les nostres trompes fins on està l’òvul?
Que mèrit té!

I quan la vida no arriba… Hauríem de parlar més de l’avortament espontani?
Gran tema i gran tabú. L’avortament és un procés que és bastant habitual en l’ésser humà, però com que no parlem i és molt traumatitzant, el deixem allà enterrat i que ens segueixi pertorbant. Hem de parlar més dels avortaments, dels tipus d’avortaments, de què li passa a la dona, i com es recupera després d’un avortament espontani.

Com podem acompanyar les dones que estan passant per això?
Doncs amb molt d’amor, molt d’amor, i preguntant-li. Tu vols que parlem d’això? Sempre des del respecte i l’amor. Amb això es construeix tot.

---

Com poder “encarar” el teu projecte
by Gina

El que cal:

– Una mica d’inconsciència per deixar el teu sou i la teva seguretat laboral
– Tossuderia i també acceptar que tothom opini. Cal tenir paciència en aquest punt.

El que s’ha de canviar. Quan emprens et trobes amb un gran problema de gestions, taxes i altres qüestions administratives. No saps de què va i et passes uns mesos que no entens el que estàs fent. Jo sóc biòloga i no en tinc idea de tot això. Seria important que, ja des de la universitat, on de vegades ens sobren certs continguts, s’ensenyessin aquests altres que et trobaràs després i que hauràs d’aprendre a marxa forçada sense entendre’ls.

Sentint-te molt insegura, perquè, evidentment, aquestes coses són importants i poden afectar seriosament tot el teu projecte.

És important saber llegir una nòmina, el BOE, perquè després t’influeix en el dia a dia i et frustra no saber això. Jo pensava: sóc biòloga i ara mateix no estic fent res del que he après. He de contractar professionals i no sé valorar si realment són els adequats per al que necessito, perquè no n’entenc res de qüestions legals i administratives bàsiques per formar un projecte, una empresa, per emprendre.
En definitiva surts d’un doctorat i no saps llegir una nòmina o fer una factura. Això no hauria de passar, i són problemes que se t’aniran presentant quan emprenguis.