internet-trumps

A les recents eleccions dels Estats Units, els dos contendents van fer servir més que mai tots els mitjans possibles per obtenir perfils (és a dir, definir els gustos i les orientacions de les persones) i influir en els electors. Des del micro-objectiu (microtargeting) a l’anàlisi predictiu, des dels antics correus a les xarxes socials, des del perfil psicològic a minar les dades, des de la TV al marketing, tot s’ha aprofitat.

Els objectius eren ben senzills: abans de tot, arribar a “mirar dins del cap dels electors”, per comprendre què desitjaven, de què tenien por, de què parlaven, què els feia enfadar; pràcticament, quines eren i com es modificaven les seves emocions i els seus sentiments fonamentals, setmana a setmana, a mesura que s’acostava la data de les eleccions.

El segon objectiu, en conseqüència, era modificar les estratègies polítiques, de tal manera que fossin ben rebudes per la majoria dels electors. Per fer això, calia analitzar, amb sofisticats algoritmes, tot allò que corria per les autopistes d’Internet, sobretot a les xarxes socials, extraient-ne els temes sensibles i la tònica de cada dia, per definir les prioritats, les paraules que calia pronuncia als debats televisats i a les reunions de partit.

Finalment, l’últim objectiu era influir directament els electors amb trucades telefòniques, frases incisives, missatges a les xarxes socials, atacs calculats, mentides i notícies enganyoses. Aquest tercer objectiu venia facilitat pel fet que el nostre cervell tendeix a comprendre immediatament i recordar els missatges que confirmen les nostres pròpies conviccions, encara que siguin poc realitzables.

Politifact, un web que analitza i valora els fets, ha estimat que un 70% de les declaracions públiques de Trump contenien mentides. Segons Buzzfeed, el 38% del que es publicava al Facebook  dels Republicans era fals o enganyós, contra el 19% dels Demòcrates (font Nova24). Fins a quin punt tot aquest esforç pot haver influït en els electors és, però, un altre tema; ningú no ho sap amb precisió. El fet és que Trump serà el president dels Estats Units i es comencen a avaluar les seves afirmacions durant la campanya electoral, també en relació amb la Xarxa, Per exemple, el 2014, Trump s’havia declarat contrari a la neutralitat de la Xarxa, un principi actualment vigent pel qual tots els missatges tenen la mateixa prioritat. En contra d’aquest principi, estan aquells que voldrien crear carrils preferencials per qui pagués més; major velocitat a canvi d’un cost més gran. Aquest és el primer gran temor dels internautes.

El segon interrogant té a veure amb el canvi sofert per l’Icann, organisme que gestiona la xarxa mundial d’Internet: des de la gestió estatunidenca –com ha estat des de la seva fundació– al control internacional. (Rússia i la Xina encloses). Al web de Trump, hi ha una nota afirmant que els Estats Units “no haurien” de cedir el control de la Xarxa a la comunitat mundial.

Per fortuna, ha prevalgut la Internet Society. Trump ha arribat tard: el pas de l’Icann  al control internacional s’ha produït durant l’Internet Governance Forum, que va tenir lloc a Venècia els 14 i 15 de novembre del 2016, i serà confirmat al pròxim Meeting global, del 6-9 desembre, a Guadalajara, Mèxic. Com acabarà finalment aquesta telenovel·la que afecta els 3 mil milions d’usuaris d’Internet al món?

Giulio Meazzini (5-11-2016)

Llegir article original en italià a Città Nuova

Ciutat Nova
Últimas entradas Ciutat Nova (ver todas)
0

Finalizar Compra