Una creença força estesa avui en dia és aquella que associa la novetat amb una cosa bona, una proposta millor. Si és nou, és bo. Òbviament aquesta és una possibilitat però no una certesa. El món del màrqueting s’esforça en fer-nos creure que és sempre així, per tal que acceptem amb interès –i predisposició a la compra– les novetats que ens van oferint contínuament. No vull pas negar que més d’un cop això sigui veritat, només voldria posar un punt de reflexió abans d’acceptar-ho com a cosa feta. Sigui com sigui, ens movem en un mar de novetats.

Innovació és una paraula molt utilitzada actualment. Potser massa? Sincerament crec que no. En tot cas, penso que a vegades s’utilitza malament o en un context poc encertat. Sovint escolto discursos on sembla que innovar és una obligació, alguna cosa que cal donar per descomptat, com a necessària, però no s’acaba d’explicar del tot el perquè de tot plegat. Sembla com si fos una moda que afecta a tots els àmbits de la vida, dels negocis, de la política, de l’economia, … Afecta les coses i – a vegades – fins i tot les persones. El que és nou serveix, funciona i és bo. Allò vell cal rebutjar-ho, reciclant-ho o no. Si és una moda no és innovació. Les modes són sempre, en menor o major grau, fugisseres. La innovació és tota una altra cosa. No s’improvisa. És una manera de ser i de fer, per tal de fer front als problemes, nous o vells, amb solucions diferents a les existents fins el moment.

No cal escarrassar-se massa a demostrar que el món és absolutament canviant. Només cal mirar una estona per la finestra. De forma ràpida i desenfrenada apareixen situacions noves, mai experimentades fins el moment. Nous problemes, nous reptes, nous desafiaments que necessiten respostes noves, diferents, innovadores. No podem resoldre problemes nous amb respostes tronades. Sembla doncs abastament justificada aquesta collita tan abundant de propostes basades en la innovació. Cal doncs innovar, però, com fer-ho? És evident que respondre aquesta pregunta significaria escriure un munt de pàgines, cosa impròpia d’un espai com aquest i un desafiament gens recomanable a la paciència dels lectors. Per això, em centraré exclusivament en un dels elements: la diversitat.

portada-fulleto-x-webUna veritable innovació només es pot gestar des de la diversitat posada al servei d’un projecte comú i compartit. Els equips que treballen en innovació, entre altres coses, cal que siguin el més diversos possibles. Només poden néixer idees realment noves, si posem en relació posicions absolutament contraposades. Amb l’aixopluc d’un lideratge col·laboratiu, els equips han de ser capaços de dialogar en profunditat i respecte mutu, partint de posicionaments molt contrastats. L’objectiu no pot ser mai, veure qui té raó, qui imposarà les seves tesis, sinó deixar-se transformar pel diàleg, fins arribar a assolir aquella opció, que no és ni teva ni meva, però que es revela com la més encertada per resoldre la qüestió que es planteja. No és un tema fàcil. Un equip innovador és com un laboratori de col·laboració d’on ningú en surt tal com ha entrat. Déu n’hi do! Ah! Per cert, m’han dit que Ciutat Nova està embarassada d’innovació?


Veure tots els article de la sèrie La Ciutat es (re)Nova

Sobre l´autor

Més articles

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

0

Finalitzar Compra