Vols dir? Qui t’ho ha dit? Pots pujar-hi de peus! Ciutat Nova està embarassada d’innovació. No m’ho puc creure! Doncs mira, qui m’ho ha dit és de tota confiança. A més, assegura que el naixement s’espera en els propers mesos. Cap a la primavera, es veu. Vaja, ara que ho dius, penso que 30 anys és una bona edat per a aquestes coses. Si no ho fa ara que encara és jove, quan ho farà? Tens tota la raó, ara, el que no acabo d’entendre és perquè s’ha embarcat en una aventura com aquesta. Ja sé que la joventut s’atreveix amb tot, però vulgues o no, la novetat sempre porta els seus riscos i … ara que estava tan bé, són ganes de complicar-se la vida, si vols que et sigui sincer. És ben veritat que canviar sempre costa, però mira, jo em faig les meves reflexions i, si vols que t’ho digui, em sembla que mig ho entenc. Si tens temps t’ho explico mentre ens prenem el cafè…

L’altre dia vaig llegir una entrevista molt interessant que li han fet al Gaspar Bruguera, que va ser el primer director de Ciutat Nova. Ves per on, en el primer número que va sortir, ja es deia que la revista es posava “al servei de tothom” i sense cap mena de dubte, naixia amb una inequívoca vocació de diàleg. I, a fe de Déu, que aquesta “eina petita, limitada i austera”, tal com la defineix en Gaspar Bruguera, ha aconseguit, contra tot pronòstic, estassar moltes herbes i obrir camí en molts àmbits del diàleg. Durant anys i panys, ha estat vehicle de comunicació entre totes les persones que ens movem al voltant del Moviment dels Focolars. En conec més d’un que durant temps i temps s’ha pogut mantenir connectat gràcies a aquesta fràgil publicació. Per molts ha estat sempre com un fil, un cordó umbilical que l’ha mantingut nodrit de tota la riquesa espiritual i cultural que brolla d’una cultura arrelada en la fraternitat universal. Només per això ja val la pena fer créixer un mitjà com aquest.

Però Ciutat Nova també ha obert molts espais de diàleg. Ha mantingut les portes sempre obertes. Ha afavorit la participació i la col•laboració entre col•lectius diversos, dins i fora de l’Església. Ha mantingut un diàleg obert i sincer amb persones d’altres confessions i d’altres religions. Ha estat especialment sensible als fets socials i culturals que s’han anat produint al seu entorn. Persones de pensament divers, sense necessitat de tenir un referent religiós, hi han entrat en diàleg i també hi han pogut participar. Amb els anys, ha anat creant un estil propi, una manera de ser i de veure les coses, molt propera a la idiosincràsia del poble al que vol servir. Tot això per a mi ha estat i és Ciutat Nova. I doncs, perquè cal aquesta innovació?

Diàleg a l’inici, diàleg durant i diàleg ara. El diàleg ha estat, és i serà el moll de l’os de Ciutat Nova. Des d’aquest aspecte només canvia l’obertura i la profunditat d’aquest diàleg que es proposa d’abastar els 360º. Però al mateix temps tot canvia, perquè ho fa la societat que ens envolta. Les noves tecnologies permeten altres nivells d’interacció. La societat s’ha fet més plural, els reptes que tots plegats tenim al davant són nous. No podem posar “el vi nou, en bots vells”! No podem cercar respostes adequades als nous problemes que la humanitat té plantejats, amb els esquemes de sempre. La cultura del diàleg i de la fraternitat ha d’entrar en joc en el món contemporani, per poder fer l’aportació que li pertoca. No té la solució, perquè les solucions són plurals, però en aquesta pluralitat la seva aportació no pot mancar-hi. El patrimoni d’una espiritualitat i un estil de viure que, viscuts al llarg del temps per un nombrós poble, han esdevingut també cultura, és una veu que ha de ser present en el món d’aquest segle.

Perdona, que ara ja m’he embalat… Per això, em sembla entendre aquest embaràs d’innovació de Ciutat Nova. Naixerà una criatura amb la saviesa d’aquests trenta anys d’història. Una eina nova i vella alhora, per poder construir una comunitat més vital i propera entre tots els seus amics. Un cercle que ben segur s’eixamplarà cada cop més. Anirà creixent fins arribar a àmbits cada vegada més amplis de la societat, abraçant la seva complexa diversitat que l’enriqueix. Per fer-ho, necessitarà utilitzar el llenguatge i els canals actuals. Continuarà sent una criatura fràgil, però necessària…

Para, para, atura’t! M’estàs atabalant una mica. Em sembla que, poc o molt, ja ho entenc. En parlarem un altre dia.


Veure tots els article de la sèrie La Ciutat es (re)Nova

Sobre l´autor

Més articles

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

0

Finalitzar Compra