Explica! Explica! No t’entretinguis que l’altre dia em vas deixar ben intrigat. Em va quedar ben clar que Ciutat Nova està embarassada d’innovació. No en tinc cap dubte. La plaça en va plena, tothom en parla. A més, alguns que l’han vista de fa poc, diuen que se li comença a notar. Jo ja ho tinc coll avall! Però, explica’m més coses. Com és una gestació d’innovació? Com funciona això de la renovació? No és perillós això de reinventar-se?

Un moment. Para! M’estàs atabalant amb tantes preguntes de cop. Espero que em posi una mica de sucre al cafè i demano un pasta. Avui encara no he pogut ni esmorzar, ja veus com vaig. Tot seguit te’n faig cinc cèntims. Però no es pot ser tan impulsiu, ni voler-ho saber tot de cop. Anem a pams.

Es veu que per innovar, abans de mirar al futur, cal mirar al passat. Com dèiem l’altre dia, Ciutat Nova té trenta anys d’història. Un no pot començar de vell nou, com si no hagués innovacioexistit mai. Abans de res, cal fer una acurada avaluació del patrimoni acumulat al llarg dels anys. Posar-se davant del mirall i fer-se dir quines coses positives i quines negatives s’hi veu. Amb els anys, qui més qui menys va detectant alguna arruga, aquí i allà. Si no, mira’m a mi! Les formes cada cop es veuen més atrotinades i els colors es van marcint a poc a poc. D’altra banda, tot allò viscut, tot el que s’ha creat i compartit, va procurant una pàtina de solidesa, de profunditat, de solera. Cal aprofitar tots aquells actius que hi ha dins aquest dens i gruixut balanç. Cal ser nous, respectant els orígens i sense renunciar a la pròpia identitat. Cal ser fidels i creatius al mateix temps. Si vols que et digui la veritat, això ho entenc a mitges, però penso que ha de ser així.

La gestació de la innovació diuen que implica una acurada actitud d’escolta. No es pot gestar trobant-se reclosa en si mateixa. No es tracta d’innovar per innovar, o perquè està de moda. Es tracta de respondre a les necessitats de la societat on vivim. I per això, és necessari saber escoltar, entrar en diàleg, estar disposat a transformar-se. De fet, la fecundació es produeix interactuant amb tot allò que és divers. Tot allò que ens envolta i que, en aquest exercici de diàleg, es fecunda mútuament. Ciutat Nova ha cercat i ha trobat veus qualificades que han sabut dir-li allò que potser mai ningú li havia dit. Ha escoltat allò agradable i allò menys plaent. De sobte, s’ha trobat nua, davant del mirall que li retornava la imatge d’allò que, potser sense saber-ho, era la seva identitat. I… sí, estava embarassada d’innovació!

Renoi! Això sembla una aventura. Sí, però espera’t que encara n’hi ha més. Aquesta escolta, exigeix també una actitud d’obertura. Per tal que la gestació avanci, cal restar oberta a tot allò que del nord i del sud, de dins i de fora, de dalt i de baix va arribant. Cal no tancar les portes, per deixar entrar tot allò que ha de permetre un veritable diàleg amb la cultura, amb la societat d’avui. Te’n recordes que el diàleg era al moll de l’os de Ciutat Nova des del primer número? Oi tant! Doncs això, el diàleg no es pot limitar a aquells que pensen més o menys com nosaltres, cal eixamplar-lo cada cop més, de manera que l’enriquiment mutu, ens porti a descobrir nous horitzons en el camí. Això sí que és una bona aventura!

Noi, em deixes ben estorat. No m’ho hagués imaginat mai tot això. Sí, sí, és apassionant. Es un viatge que, per emprendre’l cal anar ben equipada. Cal portar a la motxilla un equip de persones ben diferents. Sense això, la criatura no es desenvoluparia bé. Cal un treball de gestació des de la diversitat. Persones de pensament divers, d’edats diferents, de procedències dispars, d’opinions contrastades i de maneres de fer gens homogènies. Un equip que treballi per fer possible la formació harmoniosa d’una criatura on hi siguin presents tots aquells òrgans, absolutament diversos, amb funcions ben diferents, però tots al servei de la vida. Vols dir, com ingredients que posats junts, fan possible un bon àpat? Sí, més o menys és això. Una única voluntat de ser: treballar per un món més unit. Una multiplicitat d’aportacions per arribar-hi. Un camí que no exclou, sinó que inclou; no unifica, sinó que uneix.

Ui! Quarts de nou! S’ha fet molt tard i a casa m’esperen. A reveure!


Veure tots els article de la sèrie La Ciutat es (re)Nova

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra