L’Agenda 2030 més que un repte, és un camí col·lectiu cap a l’erradicació de la pobresa extrema i la lluita contra la desigualtat, la injustícia i el canvi climàtic. Que siguin els adolescents i joves els protagonistes de l’inici d’aquesta nova secció, més que oportú, resulta del tot necessari.

Gestació

Amartya Sen defensa que el desenvolupament humà està lligat a que tothom pugui adquirir les capacitats necessàries per construir lliurement el seu projecte de vida. Aquesta afirmació del premi Nobel d’Economia, recorda aquella etapa en què l’adolescent malda per trobar els seu projecte vital i, alhora, dibuixa un nou horitzó que requereix d’un llarg camí per apropar-s’hi. És precisament  aquest viatge, el que van emprendre el setembre de 2015, i amb el 2030 a la retina, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Els seus antecessors, els 8 Objectius del Mil·lenni, proposats també per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2000, van tenir poc recorregut ja que dibuixaven una agenda molt asimètrica, amb molts deures per als països en desenvolupament i molt pocs per als desenvolupats. Semblaven fets des d’una part del món per a l’altra.

La Declaració de París de 2005, sobre l’Eficàcia dels Ajuts al Desenvolupament i la Conferència Rio+20 del 2012, van ser les espurnes que van posar sobre la taula que els problemes ambientals eren del tot crucials i que calia entendre’ls en una dimensió integrada en la concepció del desenvolupament. En aquest caliu va néixer, en el si de l’ONU, l’Open Working Group, amb la participació de molts països d’una gran diversitat a tots nivells i que van posar fil a l’agulla a la confecció de l’Agenda 2030, recollida en els 17 ODS.

Aquesta Agenda 2030 és des de la seva concepció de caràcter universal, feta per tots i per a tots. Després de dos anys de contactes, aconsegueix implicar també la societat civil, incorpora la diversitat i multiplicitat de postures i crida al compromís a treballar-hi tant als estats, com a les empreses privades, les ONG i, com ja s’ha dit, però de cabdal importància, la societat civil. Parteix de la base que no és possible avançar en la dimensió ambiental, si no s’avança també en la dimensió social i si no s’aconsegueix progrés econòmic i transformació productiva en els països i en els patrons de consum i de producció.

L’ONU ens obre, doncs, les portes a tots, no a una transició, que implicaria canvis incrementals, sinó a una gran transformació, a una modificació profunda de sistemes i estructures. Un canvi radical, amb uns objectius tan ambiciosos com ineludibles.

Disrupció

Els ODS són una crida a la creativitat i a la innovació. Defineixen un punt de partida sòlid, però el punt d’arribada és un horitzó; talment com l’adolescència. Parlar de construir societats inclusives i sostenibles, són paraules inspiradores, però les idees per construir-les són limitades i cal una recerca cooperativa de noves opcions. I, en aquest terreny, les bones idees tant poden venir del món desenvolupat com d’aquell en desenvolupament. L’Agenda 2030 ens remet a un món molt més complex, on la dualitat nord – sud, desapareix. Continuen existint les desigualtats internacionals, però els països poder recórrer un ventall més ampli de capacitats i possibilitats de desenvolupament i dins d’aquesta diversitat i complexitat, molts dels problemes que s’encaren són compartits, tot i que amb intensitats diferents.

A tot això, segons el meu parer, s’hi afegeixen tres elements disruptius de gran envergadura:

  • JOVES. El Fons de Població de les Nacions Unides calcula que, dels 7.715 milions de persones que configuren la població mundial actual, un 24% es troben en la franja d’edat de 10 a 24 anys. Aquesta franja inclou de ple l’edat adolescent i es perfila la major generació jove que hagi existit mai. Aquest fet obra les portes a una enorme vitalitat i dinamisme per a la participació i col·laboració ciutadana a què apel·la l’Agenda 2030.
  • COVID-19. La crisi que ha desencadenat el virus SARS-CoV-2 sacseja profundament les bases de convivència econòmiques, polítiques i socials d’Occident i fa trontollar el món sencer. Mostra amb tota la seva nuesa les febleses d’un sistema que prioritza les finances i els beneficis, mentre malmet les estructures assistencials i de cura de les persones. La pandèmia; com el canvi climàtic o la seguretat, ens remet a un món molt més interdependent, on bona part dels problemes no poden resoldre’s en l’àmbit dels estats. La urgència i necessitat de caminar cap als 17 ODS cau com una llosa damunt el planeta.
  • EMPRESARIAT. Es constata que cada vegada són més les empreses que deixen de considerar la seva Responsabilitat Social com un element de maquillatge, propi només d’un màrqueting mal entès, i passen a incorporar l’Agenda 2030 en els seus plans estratègics com una qüestió no només ambiental i social, sinó també com una oportunitat de millora de la competitivitat i els rendiments. La crisi de la COVID-19, abans esmentada, ha posat de manifest l’enorme potencial del teixit empresarial en l’àmbit del benestar i de les necessitats socials. Un trencament amb la idolatria del màxim benefici que obra enormes expectatives.

Transformació

Característica cabdal de l’etapa adolescent és un procés de transformació envers un horitzó incert. El protagonisme d’aquests joves en la construcció del seu futur em sembla un element de gran rellevància a l’hora d’encarar el camí inevitable que ens proposen els ODS. Per si algú tenia algun dubte sobre la necessitat d’agafar la motxilla i posar-s’hi, la crisi de la COVID-19 ben segur l’haurà acabat de convèncer.

L’adolescència està habitada per persones que estan madurant les llavors d’un potencial que, a empentes i rodolons, els porta a ser pensadores crítiques, amb capacitat d’anar identificant i desafiant les estructures de poder existents, de posar en evidència prejudicis i fer paleses contradiccions. Tanmateix, esdevenen comunicadores i potencials agents de canvi. Connectades entre elles com no ho havien estat mai abans, criticant i proposant solucions innovadores i amb capacitat de participar activament en la tasca de crear sensibilitats, consciència i promoció dels ODS, tant en les seves comunitats i àmbits propers, com en la globalitat a través de les xarxes i comunitats digitals. Comparteixen, ara més que mai, el sentit d’urgència dels ODS i poden desenvolupar un paper de lideratge transformador en el seu entorn.

Són aquestes característiques, entre d’altres, que configuren els adolescents i joves com a protagonistes destacats d’aquest procés transformador i disruptiu que proposa l’Agenda 2030. I ho són de forma transversal en tots i cadascun dels 17 ODS, juntament amb la resta d’agents de canvi. És un camí en forma de xarxa, on tots els ODS estan fortament interrelacionats entre ells i, no se’n pot assolir un aïlladament o amb independència de la resta. De la mateixa manera, tots els agents de canvi han d’actuar de forma interdependent i col·laborativa per poder avançar en aquest procés participatiu i cooperatiu que ens permet d’anar-nos apropant a un horitzó volgudament difuminat, perquè l’anem dissenyant i construint a mesura que caminem. Una invitació oberta a tothom.

Aquest article s’ha publicat a la revista Ciutat Nova 181

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra