Quan el desori de l’entorn invitaria a la quietud, l’aixopluc a casa i la mà estesa, són milions les persones que es veuen obligades a moure’s per sobreviure. Deixar la pròpia terra, perseguits pel sistema, abandonats per les persones.

Desigualtat d’oportunitats

Cercar les causes que provoquen les migracions és com endinsar-se en un complex entramat d’efectes interconnectats que actuen en la geografia i en la història, de forma sovint espasmòdica i com a símptoma de patologies d’origen divers, a vegades amagat i, per això, de difícil comprensió. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) responen fidelment a aquesta tipologia de fenòmens que necessiten un tractament multidisciplinari i teixit de relacions interdependents.

Tot i això, identificar un actor principal, pot ajudar a una millor comprensió de qualsevol relat. En aquest cas ens fixarem, en primer lloc, en l’ODS 10 dedicat a la reducció de les desigualtats. Un objectiu que, a més de la implicació de múltiples actors, necessita saber nedar contra corrent. Les desigualtats presenten una tendència creixent dins dels països i entre ells, possiblement agreujada encara més per la crisi de la Covid–19. Desigualtats que presenten moltes cares, essent-ne una de les més cruels, la desigualtat en els ingressos. En aquest sentit l’ONU, en el seu Informe sobre Desenvolupament Humà de 2019, preveu que si se segueix la tendència actual, l’any 2050 el 39% de la riquesa mundial estarà acumulada en mans de l’1% de la població més rica del planeta.

Aquesta manca de recursos mínims per sobreviure d’una part creixent de la humanitat, empeny milions de persones a desplaçar-se a la recerca de les mínimes condicions de vida. La meta 10.7 dels ODS, estableix que cal: Facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, també mitjançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades. Només cal treure el cap a la mediterrània i el drama que hi veurem ens farà prou evident la necessitat d’avançar decididament en aquest objectiu.

I la pobresa?

De fet, és el conjunt de causes dels ODS les que configuren la gran causa de les migracions, però ja que hem identificat un actor principal, la desigualtat, fem-ho també amb una de les seves derivades més directes: la pobresa, de la que l’ODS 1 en demana la seva erradicació. I aquí se’ns obre un nou abisme on buscar, sense vertigen, on rauen les dificultats d’acolliment i d’hospitalitat envers les persones migrants.

Des de la prehistòria, els humans hem viscut en clans tancats, en cercles petits i recelosos de tot aquell que no pertany al nostre àmbit proper. Podríem dir que el nostre cervell no està massa preparat a l’acolliment de les diferències, sinó més aviat al contrari. La biologia és un llast que ens fa una mala passada. El valor de l’hospitalitat porta un llarg viatge a través de la història de la humanitat i, el seu assoliment, continua essent un repte on cal posar en joc alguna cosa més que la bona voluntat.

La cosa més difícil d’acollir és aquella que ens representa un perill, un risc, una incomoditat. En aquest sentit, la pobresa ocupa el primer lloc del pòdium. Ens fa por allò que és diferent, ens fa terror la pobresa. Per això, erradicar-la pot ser el millor antídot per reduir una xenofòbia que, sovint, amaga una aporofòbia, manllevant el terme de l’Adela Cortina. És a dir, el rebuig al pobre passa per davant del rebuig a la persona que és diferent. Sembla força probable que, si totes les persones migrants arribessin amb un compte corrent en nombres blaus i la targeta de crèdit a la mà, el nivell d’acolliment possiblement augmentaria sobtadament.

Una gran oportunitat

Malgrat tot, la introducció de l’Agenda 2030, no planteja el rellevant fenomen migratori com un problema, sinó com una oportunitat: “Reconeixem la positiva contribució de les persones migrants al creixement inclusiu i al desenvolupament sostenible. Reconeixem també que la migració internacional és una realitat pluridimensional molt adequada per al desenvolupament dels països d’origen, de trànsit i de destinació que exigeix respostes coherents i integrals”.

La possibilitat d’aplicar tots els objectius dels ODS a tots els països, posa de manifest com cadascun d’ells pot tenir un paper en el fenomen migratori i proporciona un marc per avançar cap una governança internacional de la migració més efectiva i basada en aliances mundials, anant més enllà de la típica classificació entre països (d’origen, de trànsit i de destinació). Això permet focalitzar l’Agenda de manera que el centre se situï en esbrinar com les dones i homes migrants poden contribuir a caminar cap una visió més holística que reconegui la migració com la realitat polièdrica que és i la contribució positiva que pot aportar als resultats de desenvolupament.

La inclusió de la migració en els ODS obre el camí cap a una major col·laboració entre sectors diversos i, per tant, cap a una major coherència de les polítiques.

La connexió migració – ODS, va molt més enllà de la implementació de polítiques de migració i implica la seva integració en els diferents sectors de la governança. Les polítiques de migració poden millorar els resultats del desenvolupament i les polítiques de desenvolupament poden millorar els resultats de la migració.

El diamant

La humanitat té una pedra preciosa a les mans. De fet, l’ha tingut tota la vida. Es tracta d’un tresor que no és altra cosa que les dones i homes que configuren la humanitat en cada moment de la història. Com la majoria de pedres precioses necessiten ser polides per descobrir-ne el seu veritable valor. Els ODS ens posen a les mans les eines per fer-ho en relació als milions de persones que es desplacen arreu del planeta: No només la reducció de les desigualtats (10) i l’erradicació de la pobresa (1), com ja s’ha dit, sinó també d’altres com l’educació de qualitat (4), la igualtat de gènere (5), el treball decent i el creixement econòmic  (8); pau, justícia i institucions sòlides (16) i d’altres.

Eines que poliran les diverses cares d’un diamant d’incalculable valor. Eines que només poden utilitzar-se des de la cooperació i que inviten a un aprenentatge que permeti descobrir la riquesa de l’altre, més enllà de les pors. Eines que menin cap a una cultura de l’acolliment i l’hospitalitat, més enllà del llast de la pròpia biologia. Eines que relliguin la humanitat d’ahir, la d’avui i la de demà, la d’aquí i la d’allà, la d’un color i la d’un altre.

L’Agenda 2030 ens proposa deixar de plantejar-nos si cal acollir i a qui, per passar a preguntar-nos només, com ho fem.


Aquest article es va publicar a la revista Ciutat Nova 183 – tardor 2020

Sobre l´autor

Més articles

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

0

Finalitzar Compra