En aquest darrer temps, he estat invitat, sempre amb altres col·legues, periodistes o compromesos en el diàleg interreligiós, a fer algunes intervencions relacionades amb els moments que el món, sobretot l’occident, està vivint. El fet és que m’he trobat, en total, al menys fins ara, amb unes 1500 persones, procedents dels diferents continents i d’edats i professions ben diferents.
He tingut ocasió, sempre en un ambient de sintonia amb els meus col·legues, de presentar una reflexió sobre això que estem vivint els occidentals: el canvi de paradigma del món, l’eix del qual s’ha desplaçat ara cap a l’Àsia; els llegats culturals i històrics que avui dia representen encara problemàtiques no resoltes i que sovint s’han activitat justament en el nostre continent i s’han exportat des d’aquí. També he proposat fer un seriós examen de consciència de nosaltres catòlics creients. Com va voler dir Benet XVI a Assis, a l’octubre del 2011, hem d’admetre que no sempre hem estat testimonis de la nostra fe… i, com va dir Ratzinger, ens n’hauríem d’avergonyir.
Paral·lelament, en aquests mesos m’he adonat de l’important que ha estat la relació d’amistat que jo tenia amb molts musulmans: m’han relativitzat les meves pors i m’han fet conscient de les seves, m’han obert els ulls per veure quants musulmans han mort a alguns països (Síria, Líbia, Pakistan, Iraq, etc.) en comparació amb els cristians. Tot això no justifica la inaudita violència de certs actes, que han estat degudament condemnats i, en algunes ocasions, fins i tot de manera desproporcionada (com ara per al-Azhar després de l’atroç execució del pilot jordà).
En aquests moments, per l’interès que s’ha suscitat, pel silenci i per l’escolta, per la capacitat d’implicació de grups de joves, he descobert que hi ha moltes potencialitats positives al cor d’Europa i que podem fer molt, cadascú personalment i també les nostres comunitats, per a la pau i per al diàleg. Però és necessari un compromís per parlar, intervenir, aclarir i també destruir estereotips que l’únic que fan és enverinar l’atmosfera que ens envolta, les nostres ments i les nostres perspectives.
Cadascú de nosaltres està cridat en primera persona a aportar la seva contribució. És cert que es necessiten les grans decisions polítiques en contra dels jocs bruts que s’estan produint en el món en detriment dels innocents. Però cal, sobretot, el coratge de cadascu per començar allà on es trobi.
Sobre l´autor
Director del Centre for Interreligious Dialogue.