propinaTres exercicis que ens ocupen una hora al dia i ens permeten evitar el desànim.

Després d’haver escrit el llibre El cansancio de los buenos  per a l’editorial  Ciudad Nueva, m’he trobat amb molta gent cansada o bé interessada a no cansar-se. Sovint, en alguns cursos o conferències, els participants em demanen que presenti alguns «tips» per intentar protegir-se del desgast de la vida laboral, social i familiar. Confesso que la paraula «tip» em resulta estranya en aquest context; la coneixia com la traducció anglesa de propina. Però vaig esbrinar que actualment s’usa en el sentit de «consell, suggeriment», i que manté  de la paraula  propina el caràcter de petit, reduït, i també de gratificació; un «tip» és, en definitiva, un «consell fàcil de recordar, de portar a terme i que té un efecte beneficiós».

Em vaig proposar, en base a aquestes sol·licitacions, cercar «tips» per prevenir el cansament. Perquè fossin fàcils de recordar, haurien de ser pocs i senzills, i perquè fossin factibles, no haurien d’ocupar gaire temps de la nostra jornada. A més,  voldríem que aquests «tips»  fossin mínimament eficaços en la prevenció del desànim o desgast tant del propi cos, com de la part psíquica i espiritual.

En alguns països,  la propina és un percentatge del cost total d’un servei. El «tip» que avui us ofereixo és, doncs, donar-nos una propina d’autocura enmig del nostre cansament laboral. Us proposo dedicar 20 minuts diaris del nostre temps en 3 accions ben definides; en total una hora, un 4% del dia. És possible disposar d’una hora al dia per tenir cura de nosaltres mateixos? Si creieu que no podreu dedicar-hi aquest temps, no cal que continueu llegint.  Una hora és un temps mínim; amb menys d’això ens trobaríem amb una propina que no arriba per a res i que resulta, per a qui la rep, més antipàtica que útil. L’hora de l’autocura consta de tres parts de 20 minuts cadascuna.  Vegem com usar-les: 20 minuts per a la part física, 20 minuts per a la reflexió espiritual i 20 minuts per a la comunicació interpersonal.

ACTIVITAT FÍSICA

Realitzar activitat física diàriament serveix al nostre organisme per mantenir les funcions metabòliques i el pes controlat, no perdre elasticitat ni mobilitat i prevenir, fins i tot,  les depressions i ansietats.  L’Organització Mundial de la Salut ens alerta sobre alguns mites referents a l’activitat física. Són idees preconcebudes, que ens disculpen de la desídia amb què tractem el nostre cos. Esmentem-ne algunes: mantenir-se en forma és car perquè necessitem roba, equips especials i pagar un gimnàs; l’activitat física requereix molt de temps i no és apte per a persones molt ocupades, i, per últim, això és per a qui està en la flor de la vida, és a dir,  per a joves i nens, i no pas per a persones madures, etc.

La raó ens ajudarà a superar cada mite. Els nostres 20 minuts per a la condició física es podrien ocupar, per exemple, caminant. Costa poc, només calen unes bones sabatilles; el lloc per fer-ho és relativament fàcil de trobar, tant per als qui viuen a ciutat com  per als qui viuen al camp. Caldria cercar a l’agenda diària aquests 20 minuts per caminar a un ritme constant i a pas lleuger per augmentar el ritme cardíac, sense dificultar, però, la respiració o la parla. Es pot fer en família, al parc, quan anem a recollir els nens a escola, o cap a la feina; també podem  baixar una estona abans de l’autobús. No agafem el cotxe per anar a llocs que són a prop.

REFLEXIÓ ESPIRITUAL

La vida corporal no és l’única que necessita ser alimentada. Som éssers psíquics, existencials i espirituals. Conèixer les nostres emocions, els nostres pensaments, que generen decisions, i la realitat transcendent es fa necessari quan aquests tres elements estan en la nostra vida com a fantasmes inconscients, moltes vegades ignorats. És obvi que la nostra intel·ligència emocional, racional i espiritual necessita anar a escola per tal de no quedar subdesenvolupada i que amb aquesta pobresa interior se’ns faci difícil assolir una plenitud existencial, que comunament anomenem felicitat.

Quina és, doncs, la proposta? Dedicar 20 minuts a aquesta fecunda trobada amb la nostra intimitat. Per aconseguir-ho necessitem una mica de silenci.  Per tant, cerquem durant el dia aquests moments  en què ens quedem sols, apaguem el mòbil, i, a través d’una lectura, una música suau, una pregària  o la contemplació d’una imatge (religiosa o simbòlica), deixem passar per la ment aquelles coses que ens han tocat i que actualment ens toquen a la vida. Deixem que la lectura, la música, la imatge visitin aquests fets. Com ens sentim amb això? Quina és l’actitud justa per encarar això que s’il·lumina des de les profunditats del meu ésser?  Com em puc projectar? Puc, com a conclusió, escriure una frase en un paper que recordi aquest moment.

COMUNICACIÓ INTERPERSONAL

Les nostres habilitats relacionals necessiten exercici. Busquem 20 minuts al dia per dedicar-los a una comunicació profunda amb algú, una persona propera. Siguem un do d’escolta profunda o un do de comunicació.

Si ens toca escoltar, fem-ho profun-dament, evitant distreure’ns en els detalls del relat, en les nostres comprensions del que va succeir, en les respostes que donarem. Evitem interrompre i parlem només per comunicar que ho entenem o no, i intercalar preguntes senzilles que ajudin a l’altre a continuar aprofundint en la seva comunicació.

Si ens toca parlar, comuniquem les coses que ens van passar, felices o doloroses, anant més enllà de la crònica. Com les vaig viure?  Quines emocions i sentiments em van produir? Què va  significar allò que va passar en la meva vida, en les meves decisions, en els meus projectes?

Aquesta hora dedicada a la vida física, la reflexió i  la comunicació seran un exercici que ens portarà a grans proeses perdurables en el temps. Probablement  passarem l’hivern sense  tants refredats; coneixent-nos, sabrem fins on podem donar, que probablement és més del que imaginem, i la comunicació profunda ens obrirà a relacions amoroses i plenes. No obstant això, en el camí per assolir tot això es comença amb decisions petites però definides. No canvia res a la vostra vida si no canvia alguna cosa, encara que insignificant, amb constància en el dia a dia i concretament.

Article publicat a la revista Ciutat Nova 151, febrer – març 2014 per Roberto Almada

Autor de El cansancio e los buenos.

cubierta el lenguaje del amor (Page 1)

 

 

 

Acerca del autor

Más artículos

Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.

0

Finalizar Compra