La vida és un tot que té moltes parts, etapes, matisos, tonalitats variades i silencis. Com la música. Nietzsche deia que ‘sense música, la vida seria un error’; pianista i melòman, a més de filòsof, potser exagerava. O potser no.

Parlem de música, però potser hauríem de fer-ho de músiques. La diversitat de gèneres diferents de música representa un ventall ampli, pel cap baix, com la realitat que ens envolta. Una música, molts gèneres. Si ens centrem en un d’ells, per exemple la música clàssica, ens trobem que un compositor generalment crea obres molt variades: òperes, concerts, simfonies, motets, de cambra, sacra… Un autor, diverses creacions. Cadascuna d’aquestes obres es desenvolupa en diferents actes i moviments; uns més lents que inviten a la reflexió i d’altres vivaços i forts que ens empenyen a l’acció, la por o l’eufòria. Una obra, moltes emocions. Un sol d’aquests moviments està farcit d’un seguit de notes musicals: rodones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses, semifuses… i també silencis. Melodies que van i tornen, ràpids i lents, tonalitats i atonalitats. Una única part, devessall de diversitats.

La vida ja les té aquestes coses. És una unitat farcida de moments plurals. Una unitat que inclou de forma consubstancial la diversitat més absoluta. En la música, que tot rutlli depèn en bona mesura del pentagrama, un suport aparentment insignificant, però imprescindible per posar les notes en relació, per donar-hi un sentit. Com la quotidianitat de la vida que, tot i semblar banal, és l’espai on les persones i els fets es posen en relació donant sentit a la pròpia vida. Sense relacions no hi ha música i tampoc hi ha vida.

Escoltar una bona música no és només parar l’orella. Si volem endinsar-nos en les profunditats de la creació artística, haurem de deixar-nos interpel·lar pels seus ritmes i els seus silencis. Hi anirem descobrint també els nostres ritmes i els nostres silencis. L’escolta esdevindrà un murmuri que ens posarà en relació amb allò més noble, més transcendent, més elevat que la vida ha dipositat dins nostre. Si no ho heu fet mai, proveu-ho!

Article publicat en la revista 177 – Som música – Disponible a la Botiga CN

Il·lustració: mbofill_art

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra