Jo ja no crec en res! Doncs mira de creure en tu mateix… Descobreix un potencial que, rovellat, empolsinat, amagat i interessadament ocult, habita dins teu i conté l’incontenible. Una porta oberta a la transcendència que tot ésser humà anhela.

Mentre escric, miro el cel. L’entreveig a través del fullam dels arbres. És un cel blau, gairebé sense núvols. Mirar més enllà és una necessitat de l’ésser humà. La música que m’acompanya reforça un silenci que em transcendeix i que em fa veure enfora tot mirant endins. Mirar el cel, la immensitat del mar, l’atractiu de tota persona per tot allò que ens transcendeix, que va més enllà dels nostres límits.

Trobar-nos a nosaltres mateixos, un camí ple d’entrebancs. Esculls de tota mena, dels que m’agradaria destacar-ne dos: el soroll i el mercat. Sembla que el món actual tingui por del silenci, intenti evitar-lo. Aquell silenci del cor tan necessari per poder escoltar i escoltar-nos, es veu envaït pels sorolls que no ens deixen viure. Rumors, propostes, xerrameca, notificacions, crits, baralles, estridències, frenesí… obstacles que saturen la vida de tot el que ens allunya de nosaltres mateixos.

El silenci, és potser un exercici massa feixuc en una societat dominada per les emocions? El silenci, és potser una arma massa perillosa que facilita la confrontació amb un mateix, un exercici fatigós i no sempre agradable?

Qui té interès en mantenir l’analfabetisme espiritual? Qui és el beneficiari d’aquesta pèrdua de capacitat de vida interior, de pau de l’ànima, de silenci del cor? El déu mercat, que no pot arriscar-se a perdre el favor de treballadors i consumidors, no fos el cas que es descobrissin persones amb tota la seva integritat. Per això cal estar atents, perquè l’autèntica espiritualitat no és un bé de consum. A través de cursos, lectures, simulacions, experiències i propostes de tota mena, ens poden estar oferint cançonetes fàcils de digerir per fer-nos perdre el gust per l’escolta d’una veritable, i sovint gens fàcil, simfonia. Els succedanis no poden enlluernar-nos ni desviar-nos de la recerca d’una espiritualitat autèntica.

Creure en un mateix també vol dir creure en els altres. Descobrir que, si fem callar els sorolls, lluitem pel silenci i allà batallem amb valentia fins a descobrir-nos, gaudirem d’una plenitud humana, i per tant també espiritual, que ens acostarà a un profund i divers benestar que pot ser el desllorigador del veritable sentit de la vida.

Aquest article ha estat publicat a la revista número 178 – Llum invisible – Ciutat Nova

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra