per Lluís Moregó | Bellesa i harmonia, Poesia, Temàtiques
He crescut creient que la meva vàlua depenia del que aconseguia. I doncs, m’he tornat algoritme. Una màquina cega que optimitza els copets a l’esquena, el reconeixement dels qui m’estimen. Un pilot d’aviació que s’estimba una i altra vegada contra la mateixa muntanya...
per Lluís Moregó | Poesia, Relacions i testimonis
La teva mama just fa un any que va morir-se i en els teus ulls hi brillen l’enyorança i la injustícia dels qui marxen abans de temps. El dolor de sentir-la ara més present que quan vivia, i desitjar que t’enviï whatsapps cada dia preguntant-te les mateixes coses de...
per Lluís Moregó | Cultura, Paraules
Dins els fragments Dins la seva veu quan s’entusiasma, en la energia que li vessa quan creu el que explica i ell també s’emociona. Quan parla de sa mare. Dins d’una història d’infantesa en les pàgines del llibre sobre totes les coses que han vist aquests ulls que no...
per Ciutat Nova | Paraules, Revista
En lo sonoro eres abismo En lo sonoro eres abismo, Piedra, número, flor de un día. Es tu gesto esa luz… que trasciende todo lo efímero de transparencia En lo sonoro eres el silencio. Nítido y desplegado como una noche de invierno revertiendo incesante...
per Francesc Brunés | Opinió
A la vida no tot són flors i violes. Hi ha una mica de tot. A la primavera tampoc tot són flors i violes. Sigui com sigui, aquesta reeixida estació de l’any, es presenta farcida de l’esclat de la natura. Flors i violes. És temps de flors. Especialment a Girona, del 7...
