La teva mama

just fa un any que va morir-se

i en els teus ulls hi brillen l’enyorança

i la injustícia dels qui marxen abans de temps.

El dolor de sentir-la ara més present que quan vivia,

i desitjar que t’enviï whatsapps cada dia preguntant-te

les mateixes coses de sempre, que tu contestaves mandrosa

perquè no pensaves que les mares podien morir-se.

La meva mama

és viva, i li parlo cada vespre.

I de vegades ens enfadem, i ens llancem retrets, i ens fem mal mútuament,

però després em diu que m’estima, i jo a ella,

i és una sort, perquè ens ho creiem.

I tu em mires i desitges que tant de bo poguessis emprenyar-te amb ta mare.

I jo penso que sovint no tracto la meva com es mereix.

Que podem ser molt injustos amb qui més estimem.

I tant de bo la teva mama pogués explicar-te com la meva

les històries dels teus rebesavis i avantpassats llunyans.

I potser descobriries que el papa de la teva iaia era boter,

i que quan va quedar vídua l’abuelita es quedava dormida

sobre la màquina de cosir per pagar les factures a final de mes.

I que el papa de l’avi era xofer i la besàvia un tros de dona

amb el mateix sentit del sarcasme que l’avi, i la mama, i tu.

I potser així veuries més clar que tots ells t’acompanyen

i et cuiden rere l’espatlla. Tots; els vius i els que ja no hi són.

I alhora, gràcies. Dona-li les gràcies a la teva mama de part meva,

perquè des de l’altra banda m’ajuda a agrair i a recordar que

les mames no són per sempre. I que jo encara puc dir que l’estimo, a la meva,

i escoltar el seu «jo també t’estimo, fill», i trobar aquesta pau que no

existeix enlloc més de la Terra. Només en l’afecte dels braços tendres d’una mare.

Aquest poema ha estat publicat en el blog de l’autor: Alguns aprenentatges

Sobre l´autor

Lluís Moregó

 | Web

Escric per recordar, per agrair i no perdre de vista el que importa de veritat. Si ho tinc present, la resta fa baixada. El millor que he fet en 22 anys de vida ha estat envoltar-me de les persones amb qui he decidit compartir-la.

• Vuitanta-nou
• Sempre hi seràs, àvia
• Passejades en cercles
• La barra de la banyera