per Lluís Moregó | Família, Opinió
Més enllà de l’enyorança, el record i la tendresa, l’àvia és aquell far que guia el laberint de la vida. Uns espais, unes dones, uns referents. M’he posat una foto de la mama i la iaia de joves, a la pantalla de bloqueig. Surten fantàstiques, somrients,...
per Lluís Moregó | Opinió, Societat
Tu imagina’t aixecar-te cada dia per dutxar-te i vestir-te i esmorzar ràpid alguna cosa i rentar-te les dents per no perdre l’autobús, el tren, el metro, el tramvia, o estalviar-te la retenció si vas amb cotxe, o que quedi alguna bicicleta a la parada si tens la sort...
per Lluís Moregó | Poesia
Creixen en silenci els xiprers, i els segons fins respondre les preguntes d’ara, que ja no em són evidents. L’abundància dels grans de sorra que abans eren platja s’ha tornat desert i dunes sense mar ni horitzó. Ja no faig fotografies ni escric poesies,...
per Lluís Moregó | Interioritat
Prepara’t tot el que vulguis; et perdràs igual. Compartim aquesta condició de criatures abocades a cicles de pèrdues i guanys, d’altibaixos més o menys freqüents, més o menys intensos. Però ningú se n’escapa. I crec que això consola. Perquè consola saber que el dolor...
per Lluís Moregó | Paraules
Una trucada al mòbil de la feina fora d’horari, fora de plantilla. I no te la esperes. Tampoc el missatge de les deu, ni el de les vint-i-una trenta-sis. Però hi notes un apreci real, un to de veu honest. Unes emoticones que no tindrien perquè ser-hi. Són gestos...
