per Lluís Moregó | Bellesa i harmonia, Poesia, Temàtiques
He crescut creient que la meva vàlua depenia del que aconseguia. I doncs, m’he tornat algoritme. Una màquina cega que optimitza els copets a l’esquena, el reconeixement dels qui m’estimen. Un pilot d’aviació que s’estimba una i altra vegada contra la mateixa muntanya...
per Lluís Moregó | Poesia, Relacions i testimonis
La teva mama just fa un any que va morir-se i en els teus ulls hi brillen l’enyorança i la injustícia dels qui marxen abans de temps. El dolor de sentir-la ara més present que quan vivia, i desitjar que t’enviï whatsapps cada dia preguntant-te les mateixes coses de...
per Lluís Moregó | Interioritat, Poesia
Sempre hi seràs, àvia Em cau una llàgrima, àvia, quan em parles del dia que no hi seràs. Perquè ara que soc prou gran que he après a estimar-te, no vull que te’n vagis. Et trobaré a faltar. Que és un paraigües el teu somriure, la teva vida, el teu llegat. Tot...
per Lluís Moregó | Família, Opinió, Relacions i testimonis
Aquí a Cabrera de Mar els avis empenyen la vida endavant com la cadira de rodes de l’avi: passejant lent i en cercles. Voregen el jardí de casa on l’herba no hi creix, de tan trepitjada, però els arbres hi fan ombra i creua una brisa que frega suau les fulles verdes....
per Lluís Moregó | Família, Opinió, Relacions i testimonis
Més enllà de l’enyorança, el record i la tendresa, l’àvia és aquell far que guia el laberint de la vida. Uns espais, unes dones, uns referents. M’he posat una foto de la mama i la iaia de joves, a la pantalla de bloqueig. Surten fantàstiques, somrients,...
