per Lluís Moregó | Poesia
Creixen en silenci els xiprers, i els segons fins respondre les preguntes d’ara, que ja no em són evidents. L’abundància dels grans de sorra que abans eren platja s’ha tornat desert i dunes sense mar ni horitzó. Ja no faig fotografies ni escric poesies,...
per Lluís Moregó | Interioritat
Prepara’t tot el que vulguis; et perdràs igual. Compartim aquesta condició de criatures abocades a cicles de pèrdues i guanys, d’altibaixos més o menys freqüents, més o menys intensos. Però ningú se n’escapa. I crec que això consola. Perquè consola saber que el dolor...
per Lluís Moregó | Paraules
Una trucada al mòbil de la feina fora d’horari, fora de plantilla. I no te la esperes. Tampoc el missatge de les deu, ni el de les vint-i-una trenta-sis. Però hi notes un apreci real, un to de veu honest. Unes emoticones que no tindrien perquè ser-hi. Són gestos...
per Lluís Moregó | Paraules
Viatgem per tenir excuses per empalmar sobretaules. Caminar carrers bonics de ciutats desconegudes per comentar la jugada amb un, iniciar un debat amb l’altre, que s’apuntin els del costat i tornar a aturar-se a una cafeteria. La convivència com excusa per...
per Lluís Moregó | Cultura, Paraules
Dins els fragments Dins la seva veu quan s’entusiasma, en la energia que li vessa quan creu el que explica i ell també s’emociona. Quan parla de sa mare. Dins d’una història d’infantesa en les pàgines del llibre sobre totes les coses que han vist aquests ulls que no...
