Joan, qui s’asseu sempre al teu costat? En Rashid. Com és que no ha vingut avui? Crec que és la festa del xai… Li posarà falta, profe? Una societat que sempre ha estat plural. Una diversitat que s’intensifica dia rere dia. Una interpel·lació tant més punyent quant més democràtic és el context. Un fenomen gens teòric. Les situacions del dia a dia que ens posen contínuament davant una realitat complexa i aparentment fragmentada. Una diversitat que és cultural, sense cap mena de dubte, i que també té un substrat religiós innegable.
No fa gaire vaig assistir a la presentació dels resultats d’una recerca que la càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la UdG ha realitzat. Es tracta d’un projecte de recerca atorgat per la Direcció General d’Afers Religiosos i que persegueix l’objectiu de verificar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i els hospitals de Girona i veure si s’hi dona una actitud de laïcitat positiva, o no. L’estudi, tot i que circumscrit a l’àmbit territorial de la ciutat de Girona-Salt, dona pautes per fer-ne una lectura més àmplia. El document complert de l’estudi es pot descarregar aquí.
La recerca pretenia també, esbrinar l’existència o no d’un possible model català de tractament de la diversitat religiosa. Conclou que, possiblement, només es podria parlar d’una diversitat de maneres de gestionar la diversitat religiosa. Per tant, sembla massa agosarat parlar d’un model consolidat, més enllà d’uns trets característics i diferencials del model predominant a l’Estat espanyol. L’existència singular del tractament institucional dels afers religiosos, dedicant-hi un Direcció General, ja marca una pauta del tarannà propi en aquest terreny. Es posa de manifest una asimetria estructural que fa que la religió catòlica sigui clarament respectada, mentre les altres religions minoritàries siguin, en canvi, tolerades. El dret a la llibertat religiosa pren un enfocament més ampli, considerant que la creença religiosa no pot ser valuosa per ella mateixa, ja que això suposaria anar en contra de les persones sense referents religiosos. Per tant, la creença religiosa és una de les formes possibles i molt destacada amb què una persona pot donar sentit a la pròpia existència.
Hi ha una de les conclusions de l’estudi que m’ha cridat l’atenció especialment. És obvi que no és possible fer un tractament aprofundit d’aquest treball en un article breu com aquest. Per això, em limito a comentar un dels aspectes de la recerca. En el ventall que va d’una laïcitat positiva (tot i que estructuralment asimètrica) a una laïcitat negativa (en podríem dir, laïcisme); els espais on hi ha més diversitat religiosa són aquelles on és més present la laïcitat positiva. És a dir, aquell model de laïcitat que partint de la necessària separació entre l’Estat i les confessions religioses, considera que la religiositat i les manifestacions religioses de les diferents confessions són potencialment beneficioses per a la societat democràtica.
Aquesta idea que la diversitat, en general, ens apropa a una comprensió més integral de la persona, m’ha portat a llegir de nou l’article de Lucas Cerviño al darrer número de la revista Ciutat Nova. Sembla una constatació que, com que la Realitat és plural, la convivència amb la diversitat ens adreça, gairebé per força, envers un camí molt més ric de matisos. Les societats volgudament uniformes (si és que encara n’hi ha) circulen amb cotxes de gran cilindrada per la monòtona via ràpida que mena cap al peatge del no res.
En canvi, les societats pluralistes caminen per viaranys de muntanya, admirant l’extraordinària simfonia de la natura, vers un cim que, tot i feixuc, és del tot cert. La Realitat (que els creients anomenem Déu, sota diferents noms) essent plural en ella mateixa es comprèn millor si la vivim des de finestres diverses, mirant-la amb vidres de colors diferents, utilitzant totes les dimensions del ser humà, mirant a dreta i esquerra per acollir qui truca a la porta de la meva petita realitat.
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.
Gracias por esta visión que cuestiona nuestro entorno social