tercera_guerraTot el planeta està amenaçat per conflictes: des de l’Amèrica central fins a l’Àfrica i des de l’Orient Mitjà fins al sud-est asiàtic. 180 mil víctimes el 2014. Augment de la violència i sofisticació de les armes. Algun petit signe d’esperança. L’informe de l’Institut Internacional d’estudis estratègics.

De tercera guerra mundial ja se’n va començar a parlar al final del segon conflicte. En els anys de la Guerra Freda es va estar a prop, vàries vegades, d’un nou enfrontament semblant al que havia acabat el 1945. I les diverses crisis dels anys seixanta (Cuba principalment) van portar la humanitat a un pas de la catàstrofe en varies ocasions.

Però era difícil arribar a preveure un escenari com l’actual, que des de diferents instàncies ja el defineixen com l’autèntic conflicte mundial. És un estat de guerra al qual el gènere humà no està habituat i es presenta a l’escena mundial, per primera vegada, amb aquestes modalitats: un fort component terrorista, un ampli ventall de conflictes que abasta tot el mapa del món, la major part per motius ètnics o llegats històrics mai metabolitzats, però sovint amb una pàtina religiosa que confon.

El Papa Francesc ha subratllat en diverses ocasiones aquest estat de coses, posant de relleu que s’està combatent una guerra global a trossos. Encara que no ha estat aprovat per tothom, el diagnòstic de Bergoglio ha estat confirmat per una publicació recent de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS), un institut d’investigació britànic (think tank) especialitzat en afers internacionals, amb seu a Londres. Per l’IISS resulta evident que tot el globus està amenaçat per la guerra o, millor dit, per les guerres: des de l’Amèrica Central fins a l’Àfrica central, oriental i septentrional; però també el Mig Orient i Àsia del sud i del sud-est se les han de veure amb conflictes diversos.

En efecte, les dades son aclaparadores: el 2014, hi ha hagut 180 mil víctimes per conflictes a diferents parts del món. El nombre més alt de víctimes és el de Síria –uns 70 mil homes i dones i molts nens–, mentre que els desplaçats a causa de conflictes ve a ser igual a la població de tota la península Ibèrica: 50 milions de persones. Es tracta de la xifra més alta després de la Segona Guerra Mundial.

Segons l’IISS, només el conflicte sirià ha causat 3,4 milions de pròfugs, 1,4 dels quals en els darrers 12 mesos. En total, l’increment de les víctimes a causa de la guerra ha augmentat, en els últims dos anys, d’un 60%.

Efectivament, el 2012, 120 mil persones van perdre la vida a conseqüència d’enfrontaments entre diferents faccions. Malgrat això, els conflictes han disminuït –segons l’institut britànic esmentat- dels 63 del 2008, als 42 del 2014, però la violència i la sofisticació de les armes han crescut.

L’institut, entre altres qüestions, ha posat en evidència com les guerres gihadistes en el món àrab, compresos els atacs de l’Estat islàmic a assentaments com Mossul i Tikrit, han jugat un paper important en l’increment mundial de les víctimes.

Un altre factor d’augment de pèrdues de vides humanes, sobretot civils inermes i innocents, està vinculat a combats i atacs a centres urbans i ciutats, segons el que ha declarat Nigel Inkster, director dels estudis sobre amenaces internacionals i risc polític del IISS: “els conflictes es produeixen, cada vegada més sovint, dins de les ciutats, i, per definició, propicien un nombre major de pèrdues civils”.

A poquíssima distància de Síria, Iraq ha registrat el nombre més alt de víctimes (18 mil), mentre que, al tercer lloc, hi trobem Mèxic, per guerres internes entre bandes rivals (15 mil). A l’Afganistan s’han produït 7.500 víctimes; a Ucraïna, 4.500. Malgrat aquests números, Inker afirma que “el retrat del 2014 és contradictori perquè hi ha signes d’esperança de millora prometedors, encara que els nivells de violència segueixin alts”.

Roberto Catalano (1 juny 2015)

 Article original en italià

 

 

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra