terroristes

Impressiona veure les imatges somrients, amb les armes a les mans, kufia blanca i vermella i vestits negres, de Nibras Islam, Mir Sabih Mubashsher, Rhoan Imtiaz i dels seus amics radicals, penjades vet-ho aquí, a les xarxes socials. Fotos tirades poc abans de perpetrar el vil atemptat que ha provocat 20 morts a la pastisseria artesana Holey a Dacca, Bangla Desh.

Impressiona perquè les seves mirades no semblen de malvats, potser una mica exaltades, potser de drogats, però no de malvats.

Com pot un jove de casa bona, que ha viscut entre cotó, ha fet els estudis als millors instituts, lectures cultes, passar d’una vida gris a una vida violenta i plena de riscos? És la pregunta que ens fem veient les cares d’en Nibras, Mir i Rhoan. Les anàlisis més o menys autoritzades que pretenen donar la resposta definitiva a aquest qüestió son infinites, cobreixen tots els diaris, colonitzen la web.

No pretenem donar una resposta definitiva, tot i que ens caldria, però apareix una pista d’anàlisi tal vegada més significativa que altres: la societat globalitzada ha portat arreu del planeta un vertader trasbals de la vida tranquil·la, logístic, mental i psicològic. Les xarxes socials, només per posar un exemple, ocupen les jornades de milions de persones que abans feien altres coses a l’hora i mitja canònica de navegar per les web… Les societats s’han tornat exageradament complexes, els mercats s’han tornat un jeroglífic per als economistes més refinats, les relacions geopolítiques multipolars han fet oblidar l’època en que els Estats Units i Rússia es repartien el món, fins i tot les institucions religioses han aconseguit múltiples formes de desenvolupament com testimonia, per exemple, l’existència de moviments a les diferents creences religioses introduint una orientació laica a més de la clerical. La globalització ha trasbalsat l’ordre social, polític, econòmic. I punt.

Estem ben perduts si no som conscients que la diversitat pot ser el ressort de la cohesió social, que la complexitat reclama respostes complexes construïdes obrint ponts entre ètnies, pobles, disciplines, faccions polítiques, credos religiosos, filosofies de vida. Altrament només queda somiar un ordre simple i clar, un maniqueisme de relacions que faci veure clarament on són el Bé i el Mal, millor amb majúscules.

Probablement són sobretot els esperits més febles (o més sensibles) els qui cauen a la trampa, i acaben a les xarxes dels mestres de la simplificació a tota costa que apareixen per tot arreu. Quan no es suporta la diversitat, quan les desigualtats creixen, quan hi ha massa diferent de mi mateix, heus aquí que pot atacar a alguns el virus de la violència com a solució al caos. Pensem-hi una mica.

Michele Zanzucchi @michzanzucchi

Original en italià

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra