No és poca cosa el que s’ha viscut a Suècia el 31 d’octubre i 1 de novembre passats: una commemoració conjunta de catòlics i luterans en començar el cinquè centenari de la Reforma Luterana.
Què és el que es recordava, concretament? Aquell fet històric, esdevingut el 31 d’octubre de 1517, en què el religiós agustí Martí Luther va penjar a la porta de l’església del castell de Wittenberg les seves 95 tesis, llavor de la reforma protestant.
Algunes veus catòliques es preguntaven, perplexes, què és el que havien de celebrar els catòlics en aquella data… El papa Francesc ho ha aclarit: no és l’hora de posar l’accent en el conflicte i la divisió arrossegades durant segles, sinó de donar gràcies a Déu pels darrers cinquanta anys de diàleg oficial entre luterans i catòlics i, amb la mirada vers el futur, donar un testimoniatge comú al món de l’amor misericordiós de Déu, posant-se al servei dels més necessitats.
El lloc escollit per a la commemoració no ha estat casual. No ha sigut la terra alemanya del primer reformador, sinó un altre país, Suècia, majoritàriament luterà, i com a epicentre, la ciutat de Lund, on es va fundar l’any 1947 la Federació Luterana Mundial, que avui aplega 145 esglésies. Durant la pregària ecumènica celebrada a la catedral el papa Francesc i el bisbe Munib Younan, president d’aquesta Federació, van signar una declaració conjunta, que anava encapçalada significativament amb la cita evangèlica “Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi” (Jn 15,4): tota una crida a la unitat en Jesús.
L’ecumenisme és un camí incert i apassionant alhora, perquè no ens portarà sens dubte al mateix punt en què estàvem abans de la Reforma o del Cisma d’Orient. Les diverses esglésies cristianes han remarcat i aprofundit punts diferents de la fe: la litúrgia i l’oració, les Escriptures, la successió apostòlica que ens arrela als orígens, la figura de Maria, etc. És difícil entendre com serà la unitat visible de l’Església, la plena comunió –també eucarística–, però per força haurà de contenir totes aquestes riqueses de comprensió i de vida que cada Església han anat adquirint amb el temps.
Amb el diàleg teològic, cal recórrer també el diàleg basat en la vida, en la solidaritat i el treball conjunt a favor de la pau i per guarir els mals que afecten la humanitat. En aquesta línia, precisament, està l’acord que s’ha establert en el marc de la commemoració ecumènica entre Càritas Internacional i l’organisme paral·lel de la Federació Luterana Mundial, per cooperar en l’ajuda a les persones necessitades.
500, 50… Qui sap on serem d’aquí a 5 anys? Tant de bo aquest anar perdent zeros sigui indicatiu d’anar salvant el buit, la distància, i d’anar guanyant en proximitat, en qualitat d’estima i entesa recíproca.
Amparo Gómez Olmos (novembre 2016)
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…