“Ens estimem, ens envegem, ens compadim, ens enfadem, ens oferim a la confidència, ens donem suport, competim, ens divertim i aprenem juntes”. Carmen Alborch, “Malas: rivalidad y complicidad entre mujeres”
Podria semblar que les dones estem estigmatitzades en la tradició judeocristiana pel pecat de la primera dona, Eva. Però la veritat és que, a la pràctica, totes les religions consideren la dona com a ciutadana de segona classe.
Podria ser que el problema s’hagués originat a la prehistòria, quan la violència semblava ser un requisit important en la lluita per la supervivència. No es tractava que les dones no fossin fortes, sinó simplement que es quedaven embarassades i havien de tenir cura dels nadons.
Des que l’agrupament social va anar guanyant terreny en la lluita per la supervivència, conceptes com poder, autoritat i llegat (ja que jo no puc viure eternament, estableixo la continuïtat llegant a algú el què tinc), van anar donant lloc a la concepció de l’actual model patriarcal de família on el misteri i l’exclusivitat femenina de la fecundació, la gestació, el part i l’alletament, van posar en un pedestal el model de dona com a mare amorosa, cuidadora i dependent.
Així doncs, la majoria de societats i cultures, al llarg de la història, han establert patrons de poder patriarcal, i per tant, mostren símptomes de masclisme, entès com un conjunt d’actituds, conductes, pràctiques socials i creences destinades a promoure la superioritat de l’home. Dins d’aquestes societats masclistes, on les dones encaixem perfectament seguint una tradició arrelada amb força al llarg dels segles, una majoria de dones ha reivindicat, en major o menor mesura, dins i fora de l’àmbit familiar, valors universals de l’ésser humà, com el seu dret a la igualtat o a ser valorades.
Un home, Alfred Tomatis, expert en comunicació verbal i gran defensor de les mares, va arribar a dir que una família feliç és aquella en la qual la mare és feliç. Extrapolant-ho, podríem dir que una societat feliç, seria aquella en la qual les dones fossin felices. Perquè a les dones no ens fa por ni la feina, ni els contratemps; ens bloquegen les injustícies i el desamor.
Les investigacions de la doctora Shelley Taylor, psicòloga estatunidenca, escriptora, han aportat el que avui en dia s’anomena la “psicologia social”, en el seu llibre: “Lazos vitales: de cómo el cuidado y el afecto son esenciales para nuestras vidas”, assenyala que: “L’amistat entre dones és vital per a la salut mental”. Segons les seves investigacions, com a resposta a la nostra herència evolutiva, la complicitat que les dones han mantingut durant centenars de milers d’anys en la realització conjunta de “les seves tasques com a dones”, i el suport mutu mantingut en “moments especials”, ja sigui en l’ajut en la criança, en la cura dels necessitats o en l’acompanyament en els moments de pèrdues importants, ha contribuït a crear substàncies químiques en el cervell femení (que no s’han desenvolupat en el masculí), que ens ajuden a superar els moments d’estrès. L’estudi conclou dient que l’amistat entre dones constitueix una font de Força, Benestar, Alegria i Salut.
Sobre l´autor
Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.