Sempre hi seràs, àvia
Em cau una llàgrima, àvia,
quan em parles del dia que no hi seràs.
Perquè ara que soc prou gran que he après a estimar-te, no vull que te’n vagis.
Et trobaré a faltar.
Que és un paraigües el teu somriure, la teva vida, el teu llegat.
Tot l’amor que reps per tot l’amor que ens has donat,
immens, senzill, incondicional.
I m’agradaria saber explicar amb paraules petites com les teves aquesta tendresa tan gran,
que ens regales a tots com cireres a l’estiu, com contes de Cabrera, i acudits dolents que ens fan riure perquè també tu rius quan els expliques.
És tan preciós que riguis tant, que agraeixis tant, que ens donis tant encara; malgrat els dolors dels noranta, la manca de forces, i l’absència de l’avi que segueix viu però ja fa temps que no està.
I m’agradaria que quan em llegissis -sé que ho faràs-, no et prenguis aquestes paraules com un excés exagerat,
sinó com un intent humil d’explicar al món com de profund serà el buit que ens deixaràs.
I com de feliç em sento de poder trucar-te encara i veure’t la cara i saber que estàs.
I no haver d’enyorar-te encara, ni buscar-te en les estrelles per veure que segueixes al meu costat.
Rere la meva espatlla, per sempre, et veig quan em miro al mirall.
En el jersei blau preferit que m’abriga. I torno a plorar.
Em desitges que quan jo tingui la teva edat em senti com tu et sents: l’orgull, la plenitud, la placidesa pel que vindrà.
Jo penso que tant de bo en pugui arribar a sentir ni que sigui la meitat.
I em recordes que no me n’oblidi, que quan jo en tingui noranta tu a dalt m’hi estaràs esperant. Que la vida no s’acaba.
I que ens tornarem a trobar.
Aquesta entrada ha estat publicada al blog de l’autor: algunsaprenentatges
Sobre l´autor
Escric per recordar, per agrair i no perdre de vista el que importa de veritat. Si ho tinc present, la resta fa baixada. El millor que he fet en 22 anys de vida ha estat envoltar-me de les persones amb qui he decidit compartir-la.
Preciós, sincer, senzill magnífic…
Puc donar-te tots els adjectius bonics del món, i t’els envio de tot cor.
Què no et manqui mai l’inspiració!!!