Els dies més curts, les nits més llargues; les temperatures baixen en les fredes nits d’hivern; el cos es cansa més de pressa, tenim menys defenses, augmenten les infeccions. Constipat o confós? Pregunta la Medicina Tradicional Xinesa, en què l’Hivern representa l’Aigua, els Ronyons, la Bufeta, les Orelles, els Ossos, el Pànic, la Por, el Fred, el color Negre, el gust Salat i la latitud Nord.

Cada hivern és el record de tots els hiverns que hem viscut. Ja no ens asseiem les fredes, llargues i negres nits d’hivern a la vora del foc a explicar històries. Jo sí que ho he viscut, de petita, quan anàvem al poble de la meva àvia. Feia molt de fred durant tot el dia, però no ens n’adonàvem perquè corríem pels carrers i el camp. Es feia de nit aviat i de vegades ens quedàvem sense llum, simplement amb les espelmes i les brases de la llar de foc. Els nens jugàvem, els grans explicaven històries i tots cantàvem cançons.

Abriga’t, posa’t còmode i permet-me que t’expliqui un conte com es feia antigament: al caliu del foc…

Una freda i negra nit d’hivern, la Por vagarejava espantada pel camí del Nord. Dues orelles que vigilaven el camí li van sentir queixar-se i van avisar als dos enormes guardians del fossat de les emocions, als quals tothom coneixia amb el nom de Ronyons, perquè el deixessin entrar per la majestuosa porta que ells custodiaven.

Tots sabem que les emocions són grans comediantes i la Por n’estava tan agraïda de ser acollida que va començar a explicar històries de por i terror, les úniques que coneixia, a tothom que volia sentir-les. Aviat va ser molt coneguda entre les cèl·lules. Arribaven de totes bandes per sentir les seves històries, i a les que no podien viatjar, l’Aigua se les feia arribar a través de la sang salada i la limfa. Totes les cèl·lules volien sentir les seves històries, es varen repetir tant, i les narrava amb tanta emoció, que al cap de poc temps es va crear pànic i una gran confusió. Cèl·lules grans, petites, joves i adultes, de les Orelles, la Bufeta, els Ossos o dels Ronyons,  totes es tancaven i miraven sota el llit abans d’anar-se’n a dormir per assegurar-se que no hi havia fantasmes. Les defenses protegien de virus nauseabunds i de fantasmes que no existien poc temps abans: la solitud, la tristesa i l’aïllament.

De casa en casa, la Por va arribar un dia a l’espai del Cor Sagrat, un càlid i acollidor foc on habitaven l’Amor i la seva companya, la Pau. La Por començà a explicar històries en aquest lloc on la llum esvaïa les ombres i el foc foragitava els fantasmes. I com que era una llar tan acollidora, a tothom li agradava d’anar-hi a passar una estona cada dia, i així va ser com a poc a poc tots pogueren distingir què era un fantasma i què era realitat. Tot tornà a la normalitat, les defenses van poder dedicar-se a atacar enemics reals i la Por va trobar quin era el seu lloc: avisar de la necessitat de prendre mesures preventives com mantenir la distància de seguretat, rentar-se bé les mans o fer un bon us de les mascaretes en totes les trobades socials.

Sobre l´autor

Més articles

Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.

0

Finalitzar Compra