Quan va ser l’última vegada que vas llegir alguna cosa com somriu i sigues feliç, la vida és maca, o… no hi ha res impossible, tu pots amb tot?
Pots escoltar el mateix text aquí:
Si va ser fa cinc minuts, t’ha passat més vegades aquesta setmana, no et preocupis, no és cosa teva. És aquest món on vivim. Un món on frustrar-se és terrible i no ser feliç a tota hora encara és pitjor.
No t’espantis, no faré cap apologia del sadisme. Tanmateix, quedar-nos sempre anestesiats davant del dolor, em sembla sospitós. Permeteu-me un exemple.
L’esport no va ser mai el meu fort, però, tot i això, vaig tenir la meva oportunitat de cinc minuts jugant a voleibol: a l’escola vam fer un campionat i el meu equip es va classificar. Fins i tot els meus pares em van venir a veure! Jo era a la banqueta i el professor em va dir: “Entra ara la pista i que et vegin els teus pares”. Indignat, li vaig preguntar si em feia entrar pels meus pares. El professor, pacient, em va explicar que hi havia sis nois amb millors habilitats que les meves i que aprofités que anàvem guanyant perquè si el marcador es girava els meus pares haurien vingut en va. No va ser agradable, però va ser així com vaig aprendre que la meva carrera esportiva seria curta, i millor provar amb l’escriptura.
Tot i que evitar el dolor i buscar la felicitat és intrínsec a l’ésser humà, també ho és la nostra capacitat d’enfrontar-nos a l’adversitat, aprendre i sobreposar-nos. Negant les nostres pròpies debilitats i frustracions fins a fer-nos creure a nosaltres mateixos que no existeixen, mai no descobrirem de què som capaços i, per altra banda, creient que podem amb tot, obligant-nos a ser feliços contínuament, eximim de responsabilitat qualsevol força exterior. Com si fracassar o tenir èxit fos, únicament, responsabilitat nostra.
En fi, terreny adobat perquè el sistema abusi de nosaltres i perquè, com diu el filòsof Byung-Chul Han, siguem els nostres propis explotadors mentre som feliços atrevint-nos amb tot en tot moment.
Al ritme que anem, voler transitar una situació dura sense edulcorants, trobar sentit al dolor, podria esdevenir un acte de resistència. No ho sé, penseu-ho.
Trobar sentit al dolor podria esdevenir un acte de resistència.
Aquest article ha estat publicat al número 193 de Ciutat Nova: Abusos
Sobre l´autor
Educador, poeta, filòsof, pare i cuiner entossudit. Fascinat per les possibilitats que la tecnologia ofereix per transformar l’educació, millorar el món i connectar persones.