El 14 de juny se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang per commemorar el naixement del científic Karl Landsteiner, que l’any 1901 va descobrir els grups sanguinis. Fins aleshores, els metges no sabien perquè algunes transfusions acabaven amb la mort del pacient…
Com que sóc donant de sang, vaig rebre un email convidant-me a donar-ne un cop més, aprofitant la commemoració. No ho he pogut fer, perquè per Sant Jordi vaig anar a fer-ho al bus-infermeria instal·lat davant la Casa Batlló, però aquesta invitació ha remogut els meus pensaments i sentiments, portant-me a compartir algunes reflexions amb qui vulgui llegir aquestes ratlles.
Donar és quelcom sempre a l’abast de qualsevol. No cal tenir res en concret, cal ser persona, perquè ho portem imprès al nostre ADN. Qui no pot donar un somriure? Cedir el seient a l’autobús, donar una bona resposta quan estaries temptat de pagar amb la mateixa moneda, o donar senzillament un cop de mà, en són altres exemples. I què em dius de donar una bona notícia?
Com ho agraeix la gent! Donar temps d’escolta o perdonar (donar perdó) no és qualsevol cosa, sovint té molt de mèrit. Però tot, tot, tot, també donar una alegria o un “bon dia”, no té preu…! Perquè, senzillament, és gratis. I això no vol dir que no té valor, ans al contrari, perquè hi ha coses que no es poden comprar, ni amb tot l’or del món. Com l’estimació. La va “manar” Jesús, en el conegut com a “manament nou”: Estimeu-vos els uns als altres… I al mateix temps, res més lliure que l’amor, res ens fa tant lliures com donar i donar-nos.
És el que experimento cada vegada que vaig a donar sang, o que miro de portar a terme alguna de les accions esmentades o de les que us han passat pel cap mentre llegíeu. I estic convençuda que, amb la pràctica habitual d’aquests comportaments, es genera una cultura, la del donar, que, sense buscar-ho, proporciona beneficis incalculables per a les persones i per a les societats.
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…