Avui dia de Sant Jordi, només cal sortir al carrer per comprovar que es tracta d’una autèntica Diada: llibres i roses que emocionen i uneixen a la gent.

Recordo celebrar la Diada de Sant Jordi des de molt petita. Cada any, el meu pare ens regalava una rosa a totes les dones de la família. La de la meva mare era sempre la més bonica. També comprava un pastisset amb forma de cor i un Cupido amb arc i fletxa. Aquest dia hi havia llibres per a tothom: còmics i contes per als petits, novel·la o poesia, de lectura ràpida o interminables, d’estudi o de consulta, per passar una estona divertida o simplement perquè estava de moda.

Crec que l’hàbit de la lectura s’adquireix per imitació. El meu avi era un gran lector. Sempre ens explicava històries que s’inventava, inspirades en els contes clàssics i els protagonistes-herois érem els seus nets: Jo era la “princesa encantadora, valent i intel·ligent”. La meva àvia també explicava històries, però les seves les havia viscut ella mateixa o les hi havien explicat. I potser per imitar als meus avis, per llegir o per sentir explicar tantes històries de petita, a mi m’encanta llegir i escriure. Cada any segueixo la tradició i no recordo un Sant Jordi sense llibre.

Sant Jordi també representa una victòria, el triomf del bé sobre el mal i el triomf de l’amor, perquè no oblidem que Sant Jordi va matar el drac per alliberar la princesa.

Vist els temps que corren, potser, moltes princeses d’avui dia ja no vulguin ser rescatades per un príncep, però la veritat és que totes “les princeses” necessitem ser rescatades amb la força i el poder curatiu de l’Amor en algun moment difícil de la nostra vida.

Com en els contes de fades, expressar l’heroi / l’heroïna que tots portem dins és el camí que hem de recórrer per enfrontar-nos als nostres dracs personals.

En aquest viatge, he gaudit els tallers de Martine Faidau, psicòloga francesa i alumna dels psicòlegs Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, autors del llibre “Viure la màgia dels contes” que van donar un nou sentit psicològic i espiritual als contes recopilats per Charles Perrault i els germans Grimm.

Aquests autors miren la vida com un viatge iniciàtic en el recorregut del qual hem de connectar amb tres personatges bàsics dels contes de fades: “Amb el Rei aprenem a demanar-ho tot. Amb l’Heroi aprenem a experimentar-ho tot. Amb la Fada aprenem a realitzar-ho tot “. Cada personatge té doncs relació amb un “TOT” més gran que ens anima a seguir endavant, a anar més enllà del possible. Nosaltres som tots els personatges dels contes de fades, sense excepció. Les seves característiques formen part de nosaltres mateixos, sense excepció. Els Ogres, Gegants, Dracs o Bruixes que ens anem trobant pel camí, representen els nostres condicionaments mentals o emocionals, els grans obstacles que ens atemoreixen, ens aïllen, ens paralitzen, ens treuen la llibertat i l’alegria de viure.

La solució apareix com a element màgic quan l’heroi s’esforça a adquirir una nova visió o en aprendre un nou coneixement que canviï el sentit de la seva existència. La intuïció que ens ofereix la Fada és aquest element màgic amb el qual anem descobrint aspectes de cada un dels personatges dins de nosaltres mateixos, amb l’objectiu final d’expressar la nostra connexió amb el TOT.

Contemplo la meva vida com el guió d’un conte de fades, com el viatge d’una heroïna a través de trobades i distanciaments inesperats, de reptes, de traïcions de vegades absurdes i desconcertants, amb tragèdies incomprensibles i doloroses, amb dolents dolentíssims i amb una Fada bona que em dona un cop de mà en els moments més difícils.

Agraeixo a la Martine la seva contribució a la meva recerca de respostes espirituals a problemes materials a través de la pràctica de la meditació.

Agraeixo a la Louise L. Hay, terapeuta nord-americana, escriptora, tota ella amor i pionera dels llibres d’autoajuda, com “Vostè pot sanar la seva vida” o “El poder és dins teu”, que em va ensenyar que el primer i el més important era estimar-me a mi mateixa.

Agraeixo a la Clarissa Pinkola Estés autora del llibre “Dones que corren amb els llops”, i la seva interpretació junguiana de contes de tradició llatinoamericana que em va mostrar que a vegades el destí fatal no es pot evitar. Llavors l’important per a la superació dels moments difícils és buscar ajuda, la pertinença al club de la cicatriu, ajuntar-se i llepar-se les ferides en grup, tots ells passos previs per iniciar un procés de transformació i guariment.

Finalment, el meu agraïment a tots els escriptors que han omplert el meu cap i les prestatgeries de les meves llibreries, començant per Don Miguel de Cervantes, inspirador d’aquesta Diada, i del seu inoblidable cavaller “Don Quixot de la Manxa”, admirable especialista en desfer greuges, que en la seva bogeria només buscava impartir justícia i ajudar a la bona gent que estaven en perill, i tot sense importar-li el pagament rebut a canvi.

Bona Diada de Sant Jordi!

 

Sobre l´autor

Més articles

Veus i Imatges Internes per escoltar i estimar el nostre meravellós cos.

0

Finalitzar Compra