Hi ha alguna cosa de “definitiu” en els estralls en la ruta cap a l’Europa de centenars de milers d’homes i dones com nosaltres, a la cerca «de la felicitat». Calen solucions immediates, d’una banda, i més resolutives de l’altra.
No sé si ens hem adonat de l’abast, que fa època, de la declaració del papa Francesc a propòsit de l’enèsima tragèdia de la immigració des del sud al nord de la Mediterrània. Paraules aparentment incongruents en la seva conclusió. Efectivament, després d’haver dit: “Són homes i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, afamats, perseguits, ferits, explotats, víctimes de guerra”, Bergoglio va afegir: “buscaven la felicitat”. La felicitat, ni més ni menys!
S’ha acabat l’època de la grandeur europea a costa de la resta de la humanitat. L’època del colonialisme ha arribat al seu final. S’ha acabat l’època de l’altiva opulència europea: en el moment en què s’inaugura l’espectacular seu del Banc Central Europeu a Frankfurt, símbol del (presumpte) triomf de les finances, els mísers taüts flotant enmig del mar esdevenen el símbol de mig planeta, el Sud del món, que reclama, certament, riquesa, però, sobretot, participació a la felicitat.
A tota Europa, se’ns ofereix, doncs, una extraordinària oportunitat: esdevenir el remolcador d’un nou agreement, d’un nou acord entre nord i sud, d’una nova abraçada entre els pobles pel bé comú, que no pot ser només “europeu”. La Mediterrània, el mare nostrum canvia de significat: ja no és tan sols nostre, del nord, sinó nostre del nord i del sud alhora. Un pas, un pont, una abraçada.
¿Per què Europa, en lloc de limitar-se a obrir la cartera amb recança, per concedir alguns milions més a Tritó, en lloc de negociar la concessió d’alguns milers de visats en el continent, no es fa promotora d’una gran assemblea entre tots els països interessats en l’èxode d’aquests anys, -que no es pot aturar militarment, està clar, sent massa la pressió dels pobres del sud, des d’Egipte fins al Sudan, Níger, Etiòpia, Burkina Fasso, Algèria, etc.- per idear solucions compartides, amb transferències reals de riquesa i amb inversions adequades al sud i no només al nord, que a poc a poc portin al final de les intolerables sepultures en la tomba d’aigua de la Mediterrània?
En una entrevista al diari Avvenire, Romano Prodi ve a proposar la hipòtesi d’un recorregut similar en l’actual emergència, quan diu: “Si no hi ha una acció acordada i combinada entre els grans estats, no resoldrem mai el problema”. Europa, fent-se la promotora d’un gran esdeveniment internacional, també aniria a favor dels seus interessos: de fet, se’n sortiria del seu imperatiu de transmetre el seu propi sistema de valors, de drets i de modernitat, que altrament corre el risc de veure’s escombrat per l’ona gegantesca, de dimensions més grans que l’actual, que cauria sobre el continent, emportant-se murs i portes, aeroports i barreres frontereres. Això permetria a Europa erigir mesures justes per defensar el seu propi sòl i també la pròpia cultura, però obrint al mateix temps el diàleg entre estats, pobles, fidels de religions diverses, ja que tan sols així es pot evitar el final anunciat d’una civilització i la incertesa d’un futur fet miques.
Té raó el director de La Stampa, Mario Calabresi, quan s’interroga sobre els “perquès” de l’actual onada de desembarcaments: hem d’anar a l’arrel de la malaltia, no n’hi ha prou amb “calmants”. La “malaltia” es troba en la frustrada recerca de felicitat que viu al cor de cada home i de cada dona.
Com a mesura immediata, Europa té el deure moral de comprometre’s a evitar desgràcies com les d’aquest dies, però no n’hi ha prou amb totes les operacions Tritó o Poseidó possibles i imaginables. Cal elevar la mirada. La revolució digital ha fet un món més petit, més “proper” i, paradoxalment, també més fratern. Adonem-nos-en i actuem en conseqüència. Que Europa demostri que la fraternitat, l’element oblidat de la tríada de la Revolució il·lustrada, pot esdevenir realitat. I salvació.
Michele Zanzucchi
Sobre l´autor
Periodista i escriptor , col·laborador a Avvenire, Città Nuova i Frate Indovino.
Professor de Comunicació a Sophia. 54 llibres escrits. Conseller d'EcoOne.