El desenvolupament cap a la maduresa és el camí que fem per sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb les nostres circumstàncies individuals, alhora que trobem el nostre lloc en una societat en canvi constant, en un món cada vegada més connectat.

La vida és sempre més fàcil en companyia si aconseguim fer créixer valors de cooperació i de suport mutu; valors que ens enforteixen al mateix temps que ens obliguen a deixar de mirar-nos el melic per mirar-nos els uns als altres als ulls, deixar que parlin les mirades, conèixer-nos, comunicar-nos, complementar-nos.

Conscientment o inconscientment, amb encert o mal interpretats, aprenem a respondre els missatges del llenguatge corporal que observem davant nostre.

Realitza la següent experiència en grup.

Tanca els ulls, camina a poc a poc per la sala i tria un lloc on estiguis dret o assegut còmodament sense obrir els ulls.

Posa atenció a la teva respiració mentre la ment es relaxa i els pensaments passen sense parar-hi esment. Entra dins del teu món interior, en aquest espai on tot està tranquil i serè, on es troba la Pau interior… Presta atenció a la teva respiració silenciosa i tranquil·la. Ara i aquí l’única cosa important és sentir la teva respiració… Observa la teva boca… La teva boca i la teva respiració són la porta conscient a les teves emocions. Relaxa els llavis si estan tensos o tancats i sent com s’afluixa la tensió en tot el cos.

Entra en l’espai de l’Amor dins el teu cor i sent que ets a casa. Pren consciència de la immensitat d’aquest espai, de com s’estén més enllà dels límits del teu cos físic, de com et connecta amb la resta de persones de la sala; sent el desig comú de compartir aquest espai de Pau interior i, quan et vingui de gust, obre els ulls per connectar amb el món exterior i compartir el teu benestar.

És possible que aquest primer contacte modifiqui el ritme de la teva respiració. Els canvis en la nostra respiració sempre són un avís. Què és el primer que atreu la teva atenció: una persona, el contrast de llum, un objecte…? Has trobat algú davant teu? Potser no hi havia ningú… Com t’has sentit? I a continuació, com has reaccionat? Has mantingut la mirada i expressat amor? Has evitat el contacte visual? Has canviat de persona? Recorda que l’objectiu en obrir els ulls era compartir la teva sensació de benestar interior. Ho has aconseguit, o la informació visual t’ha fet canviar el propòsit inicial?

Article publicat en la revista 175 – Sostenir-nos. Disponible a l’iQuiosc

 

Montse Bravo
Darreres entrades Montse Bravo (veure totes)
0

Finalitzar Compra