L’odi forma part dels sentiments que podem experimentar els éssers humans. Sembla que els animals no experimenten aquesta mena de sentiments agressius envers els de la mateixa espècie, almenys no en el sentit d’un sentiment sostingut de repugnància o aversió profunda per un altre animal. De la mateixa forma, l’amistat i l’amor semblen experiències pròpies de les persones humanes i no pas del món animal. Per tant, odiar i estimar es presenten com a dos trets propis de les persones, és a dir, dels éssers més evolucionats del planeta Terra.

Tots els qui volem un món millor, i creiem en la fraternitat universal, intentem fer de l’amor el nostre company de viatge, deixant l’odi i la denigració de l’altre dins la paperera amb les coses inútils. Ara bé, sembla que, enmig del clima sociopolític que vivim actualment, els insults envers l’altre i les demostracions d’odi s’han transformat en el nostre pa de cada dia. Personalment em dol profundament veure publicat articles com: “Ni diálogo ni mariconadas con los sediciosos catalanes: Las guerras se ganan aplastando al enemigo” o sentir parlar del Govern d’Espanya com d’uns “feixistes”.

Òbviament, aquestes no són les actituds de la majoria de la població, però sí que representen un corrent en el qual tots ens trobem submergits: tots nosaltres podem passar de la ira a l’odi. De fet, les emocions i els sentiments que experimentem entorn l’anomenat “procés” són molt fortes i profundes. He vist molta gent de bé, amics profundament pacífics i persones que volen construir un món més unit que, de cop i volta, s’han trobat entre les mans alguns sentiments d’ira que començaven a transformar-se en petites llavors d’odi. Ho trobo normal perquè arriba un punt en el que resulta fàcil fer de l’altre un enemic, però ni ho justifico ni em sembla que podem quedar-nos de braços plegats.

Si comencem a experimentar rebuig, neguit, ira o fins i tot odi envers una persona, per les seves idees o postures polítiques, vol dir que hem d’eixamplar el nostre cor. Per poder construir la fraternitat universal cal tenir un cor magnànim, cada vegada més gran i generós. Un cor on hi puguin cabre sempre més colors, banderes i postures polítiques. No podem fer el joc a l’odi i, molt menys, al menyspreu de l’altre. El repte és no perdre de mira el fet que l’altre és un altre jo. De fet, trobem una font de vida quan arribem a experimentar que: cada persona humana és més persona i més humana en la mesura que pot acollir al seu cor sempre més varietat i diversitat.

Sobre l´autor

Més articles

Argentí rodamón i català per adopció, interessat des de sempre en el misteri de l’Amor, una mica existencialista i força enamorat de les lectures i les metàfores.

0

Finalitzar Compra