048_wolf-jpg_209887216Així va definir l’escriptor Didac P. Lagarriga, l’actitud bàsica dels cristians. Aquestes paraules, que va pronunciar al Palau de Pedralbes, defineixen el que ell considera l’actitud bàsica del cristià: escoltar el món.

El fundador de oozebap va ser el primer a prendre la paraula, amb motiu de la celebració de la Setmana d’Harmonia Interconfessional. De fet, per tercer any consecutiu, la Direcció d’Afers Religiosos –amb el seu director Lluís Vendrell com a capdavanter- va voler recordar que la ONU promou el missatge de l’harmonia entre les diferents confessions.

Aquesta vegada, el convidat principal va ser l’abat benedictí Notker Wolf, qui durant més de quinze anys, va ser l’abat primat de la Confederació Benedictina (2000-2016). Més que una classe magistral o una elevada proposta teològica, l’abat va presentar experiències concretes, moltes d’elles viscudes en primera persona, i d’altres descobertes en el seus nombrosos viatges arreu del món. Pràcticament, una invitació universal a superar les desconfiances i els murs entre les diferents religions del món.

Des de l’inici, la consigna va ser clara:

“Nosaltres, com a família benedictina, portem molt temps practicant el diàleg interreligiós, però no des de la teoria, sinó des de la vida concreta i quotidiana”.

De fet, els primers contactes que ell va esmentar, feien referència a uns monjos budistes que van estar convivint amb ell al monestir benedictí; posteriorment, van arribar els contactes amb els monjos zen.

Des d’aquesta profunda arrel, l’abat Wolf proposa superar la categoria del diàleg interreligiós per situar-nos en l’amistat interreligiosa. És obvi que aquesta inclou també el diàleg, però va més enllà:

“No es possible el diàleg entre les religions sense el mutu reconeixement. Hem d’acostar-nos, obrir-nos, percebre l’altre. En el diàleg existencial interreligiós, arribem a valorar l’altre com a nosaltres mateixos. Ambdós som aprenents i volem construir junts el futur de la gran família humana. Això requereix temps i apertura”.

A la llum d’aquestes paraules de l’abat, s’entén millor l’expressió “oients del món”, és a dir, no ens hem de quedar en una actitud passiva, sinó que cal interpretar els signes dels temps, acollint l’altre com a mi mateix, més enllà de creences o races.

Bona part de la ponència de l’abat Wolf es va centrar a analitzar l’experiència dels refugiats que fugen de la guerra de Síria. Il·luminat per la seva trajectòria, com a monjo i abat, ell va assenyalar, repetides vegades, que no n’hi ha prou amb l’acollida. Efectivament, per tal que aquest procés sigui madur i no generi conflictes en el futur, cal una autèntica integració.

El punt clau sobre el qual va cridar l’atenció l’abat benedictí va ser el necessari diàleg i respecte d’una cultura amb l’altra. Seguint un breu recorregut històric, va subratllar el fet que a Occident, la religió – a partir de la Revolució francesa, que va produir una neta separació entre el poder secular i el religiós- tendeix a moure’s en el camp de les idees i de l’abstracció. En canvi, l’Islam manté la vivència religiosa com quelcom totalment unit a la cultura i als seus costums.

Per tot això, el ponent no va dubtar a indicar que els refugiats podran integrar-se en Europa si existeix un autèntic respecte mutu. És veritat, deia l’abat, que els refugiats han patit molt i alguns d’ells han passat per autèntics calvaris per arribar a Europa, però també han de recordar que és necessari respectar la cultura de qui els ha acollit, i fer l’esforç d’obrir-se per conèixer-la:

“L’hospitalitat suposa una reciprocitat, no és il·limitada. Suposa, com a mínim, respecte per part de l’acollit”.

D’altra banda, l’abat es va mostrar ple d’esperança en aquest procés que està vivint Europa en assenyalar que

“ potser els refugiats ens ajudaran a tornar a les nostres arrels i a redescobrir els nostres valors. Democràcia i llibertat són part dels nostres valors fonamentals i no podem desfer-nos-en”.

En una línia d’acollida madura i de respecte mutu entre les cultures, l’abat benedictí va recordar l’experiència que s’està desenvolupant a Itàlia. Allà, s’acabava de firmar , el dia 1 de Febrer del 2017, el “Pacte nacional per a un Islam italià”.

En aquest pacte, s’han acordat 20 punts molt concrets, 10 punts que constitueixen el compromís que assumeixen les nacions islàmiques, i els altres 10, defineixen el compromís assumit pel Ministeri de l’Interior italià.

En mencionem alguns, per tal que el lector intueixi la importància d’aquest pacte:

  • Promoure un procés d’organització jurídica de les associacions islàmiques d’acord amb la normativa vigent. (n. 3)
  • Promoure la formació d’imams i guies religiosos que puguin assegurar l’acompliment ple dels principis civils de convivència, laïcitat de l’estat, legalitat, paritat de drets entre home i dona, en un context caracteritzat pel pluralisme confessional i cultural. (n. 4)
  • Proveir el necessari per tal que el sermó dels divendres sigui dit o traduït a l’italià. (n. 9)
  • Assegurar la màxima transparència en la gestió i documentació del finançament rebut, d’Itàlia o de l’estranger, per a la construcció de mesquites o llocs de culte. (n. 10)

I de part del Ministeri:

  • Donar suport i promoure els actes públics de les comunitats islàmiques, valoritzant la seva aportació del patrimoni espiritual, cultural i social que les comunitats musulmanes ofereixen al país. (n. 1)
  • Preparar i difondre un “kit” informatiu, en diferents idiomes, sobre les regles i els principis vigents a l’Estat, en matèria de llibertat religiosa i de culte. (n. 8)
  • Programar una o més trobades, a nivell nacional i públic, entre les Institucions i els joves musulmans, en temes de ciutadania activa, diàleg intercultural contra la islamofòbia, el fonamentalisme, la violència, etc. (n. 9)
  • Promoure la disponibilitat de seus adequades, i per tant, destinar àrees a l’apertura o construcció de llocs de culte, respectant-hi la normativa urbanística de seguretat i sanitat. (n. 10)

Hem de precisar que l’abat Wolf no va mencionar tots aquests punts en la seva conferència, només es va referir a l’exemple d’Itàlia i va mencionar la firma del pacte.

Nosaltres hem volgut aprofundir el tema perquè ens sembla un exemple molt valuós, justament en la línia de la integració cultural que proposava l’abat.

D’altra banda, Catalunya és l’única autonomia de l’estat espanyol que ha creat un Departament d’Afers Religiosos i, com va dir la consellera Maritxell Borràs i Solé en tancar l’acte:

“Som un país d’acollida, és un tret que ens caracteritza”.

Ella mateixa va recordar la multitudinària manifestació del dissabte 18 de Febrer, convocada per la plataforma “Casa nostra, casa vostra” que va deixar ben clar quina era la voluntat del poble català envers els immigrants.
De fet, escoltant la veu del poble català, que es va expressar en l’esmentada manifestació, el Govern de la Generalitat ha decidit estudiar la renovació del Pacte Nacional per la Immigració.

Tal volta, desprès de l’acte commemoratiu de la Setmana de l’Harmonia Interconfessional, fora oportú tenir en compte la importància de les religions i la necessitat d’una integració cultural, per tal que l’acollida no sigui només obrir les portes d’una frontera sinó que enclogui l’apertura de les portes dels nostres cors a un intercanvi cultural autèntic.

Llegir l’original en italià.

Aurelio Cerviño
Darreres entrades Aurelio Cerviño (veure totes)
0

Finalitzar Compra