Sínode_familia_2014Sol·licitud,  misericòrdia, atenció a tots: aquest és el sentit de la marxa.

Pau VIè somereia molt poc. Va ser el papa del dubte, de la confrontació amb un món canviant; el papa de la ciclòpia obra conciliar. Per això no va ser tan popular com ho van ser els seus successors. Penso que, no per res, el seu recorregut cap a la beatificació no ha estat fàcil. Però avui, finalment, es beatificat, justament a la conclusió d’un sínode extraordinàriament important per a la Església catòlica.

Un sínode travessat pel dubte. Potser el primer veritable sínode segons els auspicis de Pau VI, qui els va introduir en la pràctica catòlica. Després del concili, que és una mena d’excepció en el recorregut de l’Església, una assemblea que fa brollar novetats, també doctrinals, el sínode apareixia més aviat com la normalitat d’una Església que vol actuar en comunió i per a la comunió, integrant les diverses vocacions, sensibilitats i cultures.

Aquest sínode sobre la família, ha estat mediatitzat de manera insòlita. Sortir a les primeres pàgines dels diaris no és poca cosa. Òbviament, això ha succeït perquè al sínode s’han afrontat qüestions substancials sobre drets, els dels gais i els dels divorciats que viuen una nova unió, mentre quedava en sordina la gran simfonia sobre la família, composada pel congrés vaticà. Llàstima! I malgrat això, cal alegrar-se per una Església que tracta de parlar amb franquesa, en la parresia invocada per Francesc a l’obertura, potser amb maldestres interpretacions forçades, amb evidents tensions entre diferents tendències, però sempre en la veritat, a la recerca de la veritat.

Si el document no ha aconseguit en la seva totalitat l’aprovació prevista dels dos terços del sínode, això no ha de ser vist com una ruptura entre els denominats conservadors i els progressistes. El Papa ha tingut una visió oportuna en convocar dos sínodes, amb un any pel mig, sobre el mateix tema de la família. De fet, el document íntegre s’entrega ara a l’Església perquè es discuteixi a tots els nivells, per arribar així, l’any vinent, a una tesi més compartida. Amb un sentit de la marxa ben precís, indicat per Francesc: la sol·licitud, la misericòrdia, l’obligatòria atenció, per qui vol ser cristià, a tots, sense excloure ningú.

Crec que no es podia fer un millor regal al nou beat que el d’un sínode d’aquest tipus, camí cap a la veritable comunió en l’Església.

Michele Zanzucchi

Sobre l´autor

Més articles

Periodista i escriptor , col·laborador a Avvenire, Città Nuova i Frate Indovino.
Professor de Comunicació a Sophia. 54 llibres escrits. Conseller d'EcoOne.

0

Finalitzar Compra