Després del terrible impacte de la pandèmia, el turisme reprèn. En l’actual fase de recuperació, estem veient un creixement sense precedents: fa tres anys, tots estàvem tancats a casa. Tres anys després, la situació s’ha capgirat i es pot definir com a “business as usual”, és a dir, retorn a la normalitat. Amb aquesta represa, torna el debat sobre el turisme a casa nostra i nosaltres ens preguntem si, en aquests tres anys, el sector ha après alguna cosa i donem pistes per a un turisme de caire més comunitari que ajudi forans i residents a trobar-se.
En aquests darrers anys, el turisme ha esdevingut una qüestió molt controvertida: tothom en cobeja els beneficis, però ningú sembla disposat a acceptar les càrregues que, a diferents nivells, implica el desenvolupament del turisme. D’una banda, crea treball, però, d’altra banda, aquestes feines són, en un nombre significatiu de casos, temporals i amb sous baixos. D’una banda, suposa una font d’ingressos important per a bars i restaurants, de l’altra també és una font de sorolls i molèsties per als veïns, sobretot quan els fluxos de visitants travessen zones residencials o hi fan activitats. N’estem cofois, de tenir monuments o edificis que atreuen turistes, però no volem veure les masses transitant pels nostres carrers. Amb la recuperació gairebé total del sector (aquesta Setmana Santa, Barcelona ha enregistrat un increïble 87% d’ocupació hotelera) torna el debat sobre els beneficis i els perjudicis que comporta el turisme.
A Ciutat Nova som fervents partidaris de tots aquells mitjans o eines que ajuden les persones a trobar-se i intercanviar-se, contribuint així a una entesa entre diferents grups humans. El turisme és, potencialment, una eina meravellosa perquè té la capacitat d’aplegar gent de diferents procedències i, per tant, pot contribuir a superar prejudicis i crear relacions de llarga durada entre persones i, més enllà, entre pobles. De fet, aquest ha estat el discurs de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) durant dècades. Val a dir, però, que les experiències concretes i la recerca acadèmica assenyalen que això no és un procés automàtic. Aquesta idea de la “hipòtesi de contacte”, és a dir, que pel sol fet de viatjar a algun lloc deixarem els prejudicis de banda, no es concreta de manera tan directa com es podria pensar. Vegem: quants visitants que arriben a Barcelona (o París, Roma, Amsterdam o Munic) entren en contacte amb la comunitat local? Certament, molts d’ells visitaran monuments culturals, però tinc els meus dubtes que es trobin també amb residents. Les barreres lingüístiques, la manera com el sector turístic està organitzat i el repte intel·lectual i emocional que suposa intercanviar-se i conèixer persones noves, fan que molts visitants es conformin simplement amb un tour urbà que inclogui els monuments i edificis més rellevants de la destinació. Al capdavall, estem de vacances, per tant, relaxem-nos i agafem-ho tot pel costat amable. Els visitants més agosarats faran un tast de gastronomia típica, potser el que més els acostarà a la cultura del lloc. En aquest procés, el menjar de cada dia esdevé una cosa ‘exòtica’ que els forans poden abordar sense por. Aquest és el cas del pa amb tomàquet a Catalunya, del sürstromming a Suècia o de l’haggis a Escòcia.
Visitar un lloc i ignorar la comunitat local és com anar a teatre i fixar-se només en els decorats
És estrany que els residents quedin sovint de banda en tots aquests processos perquè, des de l’àmbit professional i des de l’acadèmic, asseguren que les experiències més memorables són les que es fan entre persones, i no pas les relacionades amb monuments o menjar. Per això, visitar un lloc i ignorar la comunitat local és com anar a teatre i fixar-se només en els decorats, ignorant els actors que representen l’obra.
Aquí baix fem una llista d’idees que poden ser útils a l’hora de desenvolupar un turisme més autèntic i que afavoreixi la trobada entre els visitants i els residents:
- Vist que la cultura local és un segment creixent, les autoritats haurien de donar un support ben ferm a les iniciatives d’empresa i als productes relacionats amb aquest tipus de turisme.
- Hauria de facilitar-se el contacte entre els turistes i les iniciatives culturals dels llocs que visiten. Aquestes iniciatives poden estar centrades en diferents aspectes de la cultura local: grups de cuina (‘Apreneu a preparar un plat típic’), grups esportius (‘Veniu a la platja a fer bicicleta amb nosaltres’), grups de dansa, música, etc. Moltes vegades, els forans i els residents comparteixen un interès, la qual cosa farà que s’entenguin només amb un vocabulari bàsic. Certament, això demana una obertura mental per part d’aquells grups o associacions que rebran visitants.
- Els guies turístics són essencials en aquest escenari: la tasca principal del guia turístic hauria de ser la de facilitar encontres de qualitat entre forans, residents i aspectes de la cultura d’aquests darrers. S’han acabat els temps on el guia era un acompanyant per carrers desconeguts o una font enciclopèdica d’informació (ambdues coses les fan ara les aplicacions de mapes i les pàgines web). Els guies han de ser, abans de res, un pont entre diferents cultures i, per tant, cal que esdevinguin facilitadors culturals.
- Cal ‘formar’ els visitants: massa sovint, i segurament de manera involuntària, s’estableixen relacions jeràrquiques entre visitants (que paguen per uns serveis) i residents (que els serveixen). Els turistes han de saber que són benvinguts a un lloc, i per tant en són part, no són només forans que miren escenes de la vida local. Per això és frustrant, especialment per als habitants de zones rurals, quan els visitants es passegen pels llocs ignorant completament els residents sense dir ni ‘bon dia’ (cosa que, sobretot en zones rurals, és sovint interpretat com un signe de mala educació) o bé ‘mirant’ a través dels habitants d’un lloc com si fossin invisibles. Benvolguts visitants a les zones rurals: sapigueu que la majoria dels habitants d’aquests indrets estaran contents de tractar-vos, donar-vos informació o simplement xerrar una mica.
Possiblement, hi ha altres accions que es poden fer per a afavorir les trobades i experiències entre els habitants d’un lloc, la seva cultura i els visitants; per tant, el que escrivim aquí dalt són només uns quants suggeriments. En tot cas, necessitem els residents com a part del desenvolupament turístic d’ara endavant perquè, mitjançant ells, podrem construir un turisme més social i sostenible.
Sobre l´autor
De l’Empordà als Andes: les bones rutes rarament són rectilínies. Pel camí, moltes trobades i ensenyaments – i els que vindran! Tot plegat m’ha portat al turisme, en el qual ensenyo i faig recerca.