Abans de construir-se qual-sevol objecte material, bé sigui un senzill anell o un immens edifici, existeixen a la naturalesa els materials bàsics per a la seva construcció en forma de metalls, minerals, gasos, fusta, aigua, sorra.. Tot allò necessari perquè, un cop processats, ens permetin aconseguir l’objecte desitjat.
A les persones, no hi ha res que ens identifiqui abans de néixer, tan sols una potencialitat que, estan allà, no es fa present fins que arriba el moment adequat. Tot el creat en el món físic existeix abans en essència, en possibilitat i després es materialitza.
La ciència quàntica ens diu que la matèria es crea en un buit de no matèria a través d’impulsos d’informació i energia. Així doncs, què o qui crea en aquest Buit?
No importa de quina religió siguem, si creients o no creients. Cada un de nosaltres porta en el seu interior un déu. El nom amb què identifica aquest ésser superior, la font, la intel·ligència creadora de tot l’univers i la nostra interpretació de la realitat vindrà condicionada pel nom que donem a aquest creador.
En el mètode científic de la inter-pretació de la realitat, els científics miren de conèixer les lleis de la manifestació d’allò perceptible als nostres sentits, sigui visible o invisible als nostres ulls. Un cop percebudes, analitzades les da-des i interpretades aquestes lleis, cada descobriment se’ns comunica com un gran èxit per a la humanitat. Un exemple recent és el descobriment de les ones gravitacionals anticipades per un altre científic visionari, Albert Einstein.
En el mètode del Cor de la interpretació de la realitat, d’alguna manera, ens sentim connectats amb la font de tot el que ha estat creat i ho sabem perquè s’expressa a través d’una veu que sembla sortir del nostre interior.
Les creences han canviat al llarg de la història. El que avui diuen els científics, a vegades desmenteix el que deien en el passat. Però l’anhel per ser especials, per sentir-nos estimats, per tenir una bona vida pròspera i feliç és universal, ens acompanya des de molt antic i al llarg de tota la nostra vida.
L’oració i la meditació són dues pràctiques que fem servir per connectar-nos amb la nostra font creadora a través de la saviesa del nostre cor. Ens connecten amb el nostre déu, sigui quin sigui el significat personal que li donem, però, quan decidim fer d’aquesta pràctica una experiència divina, el Cor ens obre de bat a bat les portes d’un espai perceptible però no visible on la ment lògica s’aquieta i roman tranquil·la al mateix temps que recorrem el Camí del Silenci que ens porta a l’Amor, la Pau, el Perdó, la Unitat… i aquest serà el nostre Déu.
Montse Bravo
educacióncorporal.com
934592171
L’autora desenvoluparà aquest tema a la trobada del “Grup de diàleg” el 25 de novembre.
Més informació a grupdedialeg.org
Article publicat al número 167 de la revista Ciutat Nova.
Acerca del autor
Voces e Imágenes Internas para escuchar y amar nuestro maravilloso cuerpo.