La dolçor de la seua mirada es transmet amb cada gest i cada paraula de la Susi, diminutiu d’Asunción, i no de Susana… El significat del seu nom em remet a una mirada cap amunt, d’amplis horitzons, i al mateix temps es tracta d’una dona que toca de peus a terra, que ha lluitat enmig de la crisi, sense deixar de creure en una economia relacional. Heus ací la foto que Susi Esteso ens fa de si mateixa.
Quins records tens de la teua infantesa?
Una família molt amorosa envoltada d’afecte. Per part de mare, vaig ser la primera filla, neboda i néta… Tots els meus records se situen en estes terres valencianes on nasquí, cresquí i sempre he viscut. Un record molt entranyable: les vesprades dels caps de setmana al costat de la llar de foc d’un xalet que teníem, jugant a les cartes amb el meu iaio matern i la meua iaia paterna. El moment més feliç: l’arribada de la meua germana quan tenia 8 anys, un somni fet realitat.
Estudies o treballes? És a dir… a què et dediques?
Estudií Ciències Econòmiques i la major part de la meua activitat laboral ha transcorregut en l’empresa familiar; d’ací valoro la importància de la creació de riquesa per a la societat. Actualment sóc docent en un centre de Formació Professional; ara, aprecie la capacitat de transformació de la societat des de l’educació.
Un llibre o una pel·lícula que t’haja agradat molt. Per què?
Últimament estic llegint La esencia de Rumi, del místic sufí. Em fa volar alt mirant al fons del cor. De les últimes pel·lícules que he vist m’ha agradat Campeones per la sensibilitat cap a les persones amb diversitat funcional, de les quals tant he après a través de la Congregació de Don Orione.
Passar pel món i deixar-hi alguna empremta… Quina voldries que fora la teua?
Molt senzill i alhora exigent: algú que passà fent el bé i gaudint-ne en el seu ambient quotidià, especialment, donant la meua xicoteta col·laboració a un món sense gent necessitada i una economia més justa a través de l’Economia de Comunió.
Què t’emportaries a una illa deserta?
Als meus nebots, l’Ester i el Santi, perquè són el que més vull.
Una persona, o dues, que t’hajan marcat positivament.
Això sí que és difícil! Són moltes… En el pla familiar, el meu iaio matern, i la meua mare juguen un paper fonamental com a referents d’honestedat, d’amor… I els amics, amics amb els quals es comparteix el més profund de tu i et volen de manera incondicional. He trobat molts en el Moviment dels Focolars. Particularment, la meua amiga Claudia té una llum molt especial.
Què li demanes a la vida?
Sent que cada moment ja és ple en si… Que sàpiga recórrer-la sempre des de la confiança i el cor.
Com es pot humanitzar el paper de l’economia en la societat actual?
Per fer això són necessaris ciutadans i governants que practiquen les virtuts cíviques: viure l’experiència de fraternitat en el si d’una normal vida econòmica. Caldria revisar els nostres esquemes mentals i morals en pro del bé comú, fent de la persona el centre; unir esforços, treballar cada vegada més en xarxa. Tots nosaltres, com a ciutadans i consumidors, som una peça fonamental de sistema: davant de l’avarícia col·lectiva, podem canviar els hàbits de consum i pensar on volem posar els nostres estalvis, si en banca ètica o en la que finança el comerç d’armes. El mercat en si no és dolent. Al contrari, és bo si esdevé un lloc de trobada, un lloc de comunió entre els que tenen més oportunitats i els que en tenen menys. Cal buscar un sistema que no només s’ocupe de les víctimes, sinó que no genere descartats. Si el discurs econòmic recupera la seua dimensió relacional, l’activitat econòmica és font de felicitat i el sistema té capacitat d’avançar.
Per què ets amiga de Ciutat Nova?
Ho sóc des de fa anys. M’agrada l’enfocament ampli i positiu alhora que profund en el tractament de temes d’actualitat. Fullejar Ciutat Nova per a mi suposa llegir alguna cosa ja contrastada, creïble, original i de confiança.
Sobre l´autor
Ciutat Nova és una part de mi. Sóc llicenciada en Filologia Hispànica i amb formació en periodisme, un tàndem ideal per a una amant de les llengües, de les paraules i de la comunicació. Mitja vida a València, on he nascut, i mitja vida a Catalunya, un altre bon tàndem…