Com vam veure en l’article anterior, si a la ciència i a la Bíblia els reconeixem els respectius papers, no les podem considerar instàncies antagòniques. A la ciència li correspon explicar com és el món, com funciona, mentre que la Bíblia pretén salvar ànimes. Ens vam aturar en un paràgraf del Gènesi que sorprèn pel seu paral·lelisme amb la cosmovisió actual de la ciència.
Però aquesta eufòria racional s’esvaeix quan es llegeix al Gènesi la successió dels esdeveniments còsmics i de l’evolució de les espècies, ja que no es correspon amb la cronologia que molt sòlidament ha establert la ciència. Tot això assumint que els dies de la setmana del Gènesi només són etapes sense cap pretensió d’establir una escala temporal. Això no obstant, no deixa de sorprendre que les etapes de l’evolució cosmològica i biològica descrita no es corresponguin amb l’ordenació de les etapes que avui sabem. Com a exemple ens pot ajudar la creació del Sol, una de les “llumeneres”, després de la Terra, que ja existia des del primer dia de la creació. Tot això ens porta a veure que, malgrat el detall amb què es descriu el procés de la creació a Ge 1,1-2,4, la contradicció amb la ciència rau essencialment en l’ordenació de l’evolució.
Per contra, la lectura de Gènesi 2,4-3 produeix un efecte diferent, ja que aporta certs detalls sobre la creació de l’home i la dona, així com la vegetació i l’aigua. Aquí s’hi aprecia un estil més poètic i descriptiu que al primer relat, però aquest se centra en la moral en introduir el concepte del pecat, el bé i el mal. Es per això que en aquest relat, a parer nostre, és més fàcil acceptar la separació entre ciència i fe, podent admetre que no hi ha contradicció entre el relat del Gènesi i la cosmovisió científica.
Com vam assenyalar anteriorment, hi ha un ampli consens sobre el fet que la Bíblia explica el “per què” i el “per a què”, mentre que la ciència ens parla del “com”. Com la Bíblia, altres llibres sorgits en èpoques i latituds diferents intenten donar resposta a les preguntes últimes. Si bé la ciència no pot donar, almenys avui, resposta a aquestes preguntes, és cert que de vegades entre els científics ateus sorgeix una certa excitació davant de teories que, per si soles, fan innecessària la intervenció de Déu. Un exemple seria la teoria de la generació espontània de l’univers, que explicaria el seu origen a partir de les fluctuacions quàntiques del buit.
Per mostrar que no podem ser tan rotunds en parlar de contradiccions, ens podem aturar en un altre punt. El Gènesi comença amb la creació del cel i la terra, però afegeix que existia caos, confusió i foscor. I segueix descrivint la creació explicant l’aparició de la llum, etc. El relat de la Bíblia dona a entendre que al principi de la creació hi ha el caos i, en ordenar els diferents components de l’univers, el mateix impuls creador el fa esvair. Per tant, no existiria conflicte entre la creació i el caos, sinó més aviat al contrari: la narració de la creació necessita el caos per donar més valor al poder creador de Déu.
D’una banda, es posa èmfasi en el fet que la terra, amb el cel, fou el que primer es va crear, cosa que clarament contradiu la ciència. D’altra banda, podríem identificar fàcilment l’impuls creador relatat al Gènesi amb la pròpia expansió de l’univers a partir de l’anomenat Big Bang, responsable de la “creació” de la llum, dels diferents elements químics, les molècules, la vida, l’home. En aquest cas no trobaríem aquesta contradicció.
Per concloure, estem comparant els relats del Gènesi, intrínsecament estàtics, amb la ciència que, tal i com la coneixem avui, és fruit d’una evolució de segles que no s’atura. A primera vista, aquesta comparació dona un nivell elevat de contradicció entre els capítols 1 i 2 del llibre del Gènesi i la cosmovisió científica de més consens, en particular pel que fa a la durada i l’ordenació de les etapes evolutives. Tot i això, algunes descripcions del Gènesi ens sorprenen pel seu paral·lelisme amb el model cosmològic que proposa la ciència. Per tractar-se l’aparició de la llum d’un dels pilars d’aquest model cosmològic actual, ens quedem amb l’expressió del Gènesi “faci’s la llum”.
Per a més informació podeu veure aquest vídeo:
Tots els articles de la secció Misteri
Sobre l´autor
Enginyer de Telecomunicació, Màster en Física de Partícules i Cosmologia, apassionat del diàleg interconviccional i del diàleg entre la ciència i la fe.
Hola. Me gustaria recibir algun material que compare la dieta biblica a la luz de la ciencia modera. Muchas gracias
Gracias por tu interés, Damián. Tu petición es muy sugerente, pero de momento no estamos en condiciones de tener este tipo de material. De todas formas, quizás te pueda interesar nuestro número monográfico sobre alimentación (https://ciutatnova.org/producto/190-que-aproveche/?lang=es). La sección “Desde dentro” es la crónica de un diálogo sobre la forma de entender la alimentación desde distintas tradiciones religiosas y convicciones.